Ara veig que ets feliç

Tinc una pregunta guardada fa nou mesos… perquè em vas deixar? Potser per la rutina i perquè no m'estimaves no vas trobar en mi allò que necessitaves de veritat!
Ara veig que ets feliç, ho portes escrit a la mirada.
Tenies raó: has canviat, però segueixes sent la persona especial de la que em vaig enamorar fa tan… No sé si recordes quan ens vam conèixer, però jo sí que m'en recordo i com si fos ara, i és que formes part de la meva vida!
No vull recuperar-te perquè ja he entès que no puc, però és com una il·lusió que em fa llevar cada matí, i necessito recordar, encara, aquella tarda d'hivern… Veig que has canviat, me'n he adonat quan t'he sentit parlar d'ella, he vist en la teva mirada una persona més sensible que la de fa un any. Jo no sé si he crescut o no, però m'adono de que nomès he estimat una vegada i de que em costarà moltíssim tornar a estimar a algú com t'estimava a tu. No sé si encara t'estimo o no, pero ets un record que no mor mai perquè s'alimenta de la meva il·lusió… Gràcies per ensenyar-me a estimar de veritat! M'ho vas fer sentir i vaig viure moments increíbles amb tu, però quan ho penso… quan penso que et vaig deixar perdre, se'm neguen els ulls! No em demanis que no t'estimi i deixa'm viure d'aquesta il·lusió… siusplau! Em fa feliç veure't feliç a tu, i veure que estimes de veritat, per fi he aconseguit aprendre que sóc part del teu passat…
He vist clar que t'estimo i que no t'oblidaré, després de tot, viure d'una il·lusió no està tan malament, no? No et sentis culpable, em vas fer mal però és el que senties en aquell moment i tots ens equivoquem alguna vegada. Diuen que el temps m'ensenyarà a oblidar, però sembla que amb mi s'ha despistat!
Una part de mi no vol oblidarte perquè veu que ets la persona que més he estimat mai, però l'altre veu que ho he de fer perquè sinó seré una infeliç per sempre. El probema? Que jo segueixo a la primera part! No em demanis que t'oblidi, perquè després de nou mesos segueixo com el primer dia: enamorada! És trist: estimar, voler oblidar, somiar, obrir els ulls i veure que la realitat segueix sent igual de fosca i freda! Jo només espero que no t'oblidis de mi, i que entenguis que mai deixaré d'estimarte, simplement aprendré a viure sense tu.