Ara no, mort !

Bon poema de rebuig a la mort que és, en definitiva, un cant a la vida.

Casualment, jo n'he penjat un altre amb una temàtica semblant. Et deixo l'enllaç, per si el vols llegir:

http://relatsencatala.cat/relat/tu-tambe-ets-vida/1040523

Una abraçada.

que no vulguis la visita de la mort . Encara ets molt jove . Però et diré una cosa : M'ha deixat ja molta gent que estimava , tinc el rostre solcat d'arrugues, el cap em fa caminar depressa i el cos es resisteix .Malgrat tot , tampoc tinc ganes de rebre aquesta angoixant visita.
M'agraden els teus poemes , magalo !
Que disfrutis molt de les vacances que encara et queden.
Una forta abraçada, Marta !

molt ben escrit i que desprèn moltes ganes de viure, enfrontant-se a la mort...
gràcies pel teu comentari al meu poema eròtic

una gran abraçada també per tu
joan

I tant! Es veritat que la mort sempre es presenta sense avisar, per aixó mes val no perdre passades. Sempre em pregunto, quan surt el tema, si m'agradaria saber amb antelació el meu moment final. Despres d'unes petites cabories, però, continuo pensant en altres coses, cnvençut, encara mes que no cal ni plantejar-s'ho. Es clar que cada dia es va sumant als ja passats i tots plegats van pesant i pesant, i es inevitable fe quatre números i adonar-se que aixó es va acabant..... Quina merda no?

Però el cas es que el teu poema ens fa pensar i d'aixo es tracta no?
Enhorabona Marta. M'ha agradat força.
Jordi
(per cert. "Tot el que em queda de tu" es totalment ficció. Per sort.

...poguessim fer, segur que més d'un ho diria. Però ja saps que la mort no ve amb trompetes i tambors sinò de sobte. Hi quan ella arriba ja no hi ets.
"Carpe diem" i així semblarà que vivim més i més intensament. A vegades la rutina de la vida ens porta a un cercle sense sortida, però hem de trencar-lo per aconseguir que la mort passi de llarg, perquè com bé dius "estem encara plens de vida"


Una abraçada.