Aquest no és el meu lloc

Un relat de: Marteta
‘’Aquest no és el meu lloc…’’
Moltes vegades ho pens i cada cop arrib a conclusions diferents. M’agrada la meva vida a cops, però hi ha moments que em posso trista, nostálgica per deixar un passat ple de records bons així com així… em costa creure-ho. Tal volta va ser el destí, o jo que vaig obrir els ulls massa tard.
Crec que no em vaig equivocar amb aquella decisió… però alhora no estic tranquil.la amb mi mateixa, perquè será? Vaig escollir el camí equivocat? I si hagués escollit l’altre camí com estaria jo ara? Feliç o amb la certa dubta per no haver-me plantetjat l’altra hipòtesi?
Són moltes preguntes seguides, i el meu cap qualque dia estallarà… però el meu cor em reclama una resposta per a cadascuna d’elles. Crec que será millor que el destí i que les meves pròpies passes li dónin al meu cor tot el que tant ànsia.

Comentaris

  • La vida a cops[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-09-2012 | Valoració: 10

    I cal acceptar, jo ho faig, estimar la vida a cops. Em sembla que sí és el teu lloc, no final, a tu a mi i a tants... ens esperen canvis i cops.

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

165384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.