Aquells dies.

Em fa por aquesta foscor en la que darrerament visc. Em fa por també la inseguritat que m'ha portat a ella. Vull que tornin aquells dies en els que sempre en aixecar-me em venguessin a la memòria coses boniques, cap de dolenta. Que per molt d'examens que tengui, sempre, en aquelles hores d'estupi hi trobava algun cosa que em donava aquella raó per seguir estudiant.
Vull tornar a veure els seus ulls de la mateixa manera que abans. Vull que s'esborri del meu cap tot el que ultimament està pasant-li a la meva vida. I així poder tornar a començar, de nou, de zero, desde un principi no tan llunyà, però sí que anyorat.
Tenc l'esperança de que tot això s'arregli, i també sé que ho farà. Però el que més em preocupa és quan, perque el factor que ho pot canviar tot, millor dit, la persona, la única persona que ho pot canviar tot, som jo, i per ara no em veig amb ànims per fer-ho. Només sé que ho faré.