Aquella imatge

-En aquella imatge puc veure-hi moltes coses;
Un cor trist, cansat d'esperar, amb ganes de que tot s'arregli.
Uns ulls banyats en llàgrimes que ja es tornen rojos.
Uns sentiments que et fan baixar fins al fons del teu cor per cercar la més petita cosa que et fagi somriure.
Uns ulls que es volen tancar per borrar tot el que han vist
Un somriure que ja no li surt dels llavis per molt que els forçis.
Un color gris tenyeix la imatge de la noia, que no ho veus?

-No, jo només veig dos ulls verds que ploren..

-Doncs així sou els nois avui en dia, no veis res més després de l'exterior, per això les al.lotes ens queixam tant de vosatres.

-Però si simplement és una imatge d'una amiga teva, qui sap el que li passa pel cap?

-Jo ho sé, i tu també ho saps, que perque aquells t'estim que li vas dedicar per ella no foren només paraules, foren alguna cosa més.

-Ja saps el que volia jo. No vull res més amb ella.

-Ja, ella ja ho sap també, se n'ha adonat de la persona que ets, i mira quina joia et perds. Si tu haguesis passat pel que ella ha passat no estaries ara aquí amb mí diguent-me que aquesta imatge és simplement el reflexe de dos ulls mullats amb llàgrimes.