Aquella cançó

Un relat de: Marteta
La cançó és preciosa pels seus sentits auditius. És la primera vegada que l'escolta i ja li encanta. El seu lent ritme enganxa cada vegada més a la noia. Està atònita. Cada segón que passa escoltant-la creu que ja la escoltada alguna vegada. Abans, quan era petita, no ho sap. La torna a escoltar sencera. No és del seu idioma, i adamés, pot intuir que és francés, si que ho és, no hi dupta. No ha estodiat mai en la seva curta vida aquesta llengua, però té els coneixements bàsics com per reconeixer-ho a la perfecció.
És molt bona, realment li sona d'abans. D'alguna pel.lícula o alguna cosa del mateix estil.

Obr els ulls, són les set del matí i toca anar a l'institut, sospira atònita. Què ha passat? No recorda res de res. Es desperta amb la melodia dins del seu cap, i busca al seu mòvil a veure si la troba. Busca i busca durant deu minuts, i res, no hi és. Ho haurà somiat? Tot pot ser. No li dona més voltes, ho deixa estar.

Mentre es dutxa té la radio encesa, i allà hi sona aquell ritme harmoniós, preciós, el seu ritme, al seva cançó, el seu somni fet realitat. I com si fós ja una francesa natal, la canta com si res, perfecta, amb la seva eutèntica veu. I amb una autèntica riaia i amb el rocord de la cançó marxa a l'institut.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

165334 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.