AQUELL AMOR

per un bellíssim poema, que trasbalsa per la seva intensitat, i la tristesa, i bressola per la bellesa de la seva construcció. He llegit al fòrum que avui és un dia especial, suposo el teu aniversari. Som del mateix mes, doncs. T'envio molts petons i el desig que tinguis un dia ben feliç. Per molts anys, poetessa!

S

No hi ha retorn però no sé si vull tornar. D’alguna manera ho fas, Núria. Malgrat la contundència del títol, el teu poema és un retorn esplendorós a un amor immens, –efervescent, quina troballa!– i autèntic, viscut amb els cinc sentits o més.
Però, és clar, la realitat és una altra. Si només són records, la força de qualsevol amor s’esvaeix i es difumina, encara que et planyis, dolguis o cerquis. I, inevitablement, arriba la fredor de l’oblit i la indiferència, fet i fet, un bon remei que ajuda a superar el plor, l’enyor i l’estimació, fins que tot plegat mor i desapareix.
Un bell, bellíssim poema que ja havia llegit al Melorepte.

Curiosament, no fa gaire vaig penjar un sonet similar dedicat a les desgràcies amoroses del poeta Catul i a la seva obstinació en recuperar l’amor de la frívola Lèsbia. Si te’l vols llegir te n’adjunto el link. Mil sols

Una abraçada

Raül

sempre hi ha camins que no tenen retorn i al mirar enrere ens venen els records i la nostàlgia de tot el que s'ha acabat "per sempre", fins que descobrim altres camins i torna la il·lusió.
M'agrada molt el poema, és el tema de sempre, però tu el recrees d'una manera especial, tendre i molt àgil.

Et llegiré més

pels teus mots, tots.

i vigila amb el mosquit que amb la calor no paren de xuclar sang fresca

abraçades, a veure si podem fer una real

joan

per aquell amor, però la porta del cor segueix oberta per a rebre tota la tendresa que la teva sensibilitat precisa. És un poema d'enyor, però crec que ja has tancat la porta
definitivament al passat i t'enfrontes al present amb un gran optimisme i amb entusiasme per les activitats que duus a terme. Artistassa, que ets una artistassa!!!!

Aprofito aquest fabulós poema just mereixedor del melorepte, que vaig llegir un dia al fòrum que deies que tenies recitals pendents de preparar. Si et plau, si aquests recitals són públics m'agradaria molt que em diguessis quan es fan, per a veure si puc assistir a algun per horaris (anais1978@yahoo.es).

Gràcies!

vaig captant més la poesia, i veig que m'agrada aquella que d'entrada sembla senzilla, però que un cop has fet una lectura i li fas la segona, li veus més coses, més fondària a les paraules, i això em va passar alhora de les votacions, tenia algun dubte, però a la segona lectura del meu desempat personal amb altres opcions, el teu em va ser el primer sens dubte.

Bell i senzill, amb les paraules justes, un poema per paladejar.

Felicitats Núria pel repte i pel poema!


Ferran

i delicat i trist alhora, i intens i...

:-)) felicitats
joan