Aquàtica

Un relat de: Lady_shalott

Ara torno a ser
torno a escriure
tal com vaig néixer
a l'etern espera, que vindré
si dels fragments de vida
en diuen mites
apunta'm el canó al pit
i oberta al fred
feta crit de dona
al llavis que parlen
del monstre que sóc
em treus el càncer
de ben al fons
sota la pols de l'asfalt
que arrossega les lletres
i cadàvers
de carretera
quan s'inclina la cera
damunt l'espelma

ensurt fugitiu
aturada cardíaca
em destrueix l'espant
atroç, despietat

i jo torno a ser
de sota una finestra
creix la llum blanca
corrents marítimes
i estranys ofegats

volia silenci!

i el cel em cau i em cau
a sota
inabastable
per sempre més

horror sec
pàl·lid del boig
que sóc i
serem
tots inútils
quan es dorm.

Comentaris

  • Els teus versos[Ofensiu]
    ginebre | 01-01-2007

    em posen la pell de gallina!!
    Em fan com por. Vigila, on ets?

  • Un relat amb força i trepidant[Ofensiu]
    GTallaferro | 28-12-2006

    M'ha agradat.
    Amb referència al comentari sobre el meu poema "Arnès", dir-te que a mi em sembla que el sentit queda prou clar, i que les paraules que hi ha són les que hi han de ser, les precises
    L'arnés és l'arma defensiva que tinc per foragitar tot el que es relacioni amb la bèstia de la foscor (tots els sentiments ombrívols que afecten a tothom en hores baixes...aquí cada lector hi pot incloure els quins vulgui, no necessàriament ha de ser la por). No em cal cap altra arma. Tan sols amb aquest arnès, que es fet dels corpuscles de la brillantor de la mirada de qui m'estima, ja estic protegida.
    Espero que aquesta explicació t'hagi aclarit el dubte. De fet, tu mateixa ja te'l contestes en la primera part del teu comentari. Pot ser és que hi has volgut trobar masses sentits.

  • mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 09-12-2006 | Valoració: 9

    suggerent, rítmic, intens, imaginatiu i que sacseja, ... un poema esplèndid, ... mmm, ... ja us ho vaig dir teniu una forma d'expressar-vos que m'enganxa i em trasbalsa, ... i això m'agrada perquè m'incita a escriure i em dóna idees per desenvolupar, ... us ho agraeixo, ...

    Bé, mmm, potser també posaria algun però, ..petit i insignificant, ... el fet de ser versos molt curts, cosa que fa que doni un ritme vertiginós, ... potser caldria posar-hi alguna pausa més (en forma de coma per exemple) per jugar amb el tempo i així donar-li tota l'expressivitat allà on realment interessa, ... mmm, això sí, és només una petita apreciació d'un aprenent, ...

    us felicito Lady,

    OhCapità.

    (us valora, cosa que faig molt poques vegades per tot allò que em provoqueu)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85266 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson