Aprenent a estar de vacances

No em jutgis per comptar les hores,
al revers de la nòmina del mes de maig,
amb el full recolzat sobre una lonely planet,
cap enrere, canell torçat.
Tot desitjant que tornis,
quan encara no has marxat.

I fa vergonya, fa vergonya! expressar-ho en veu alta,
perquè trenca tot el que està estipulat,
una definició ben senzilla i planera:
vacances és rialles i aigua de mar.

Però ara que el silenci m’atrapa,
i em fa eco al teu costat del llit,
entenc per fi el significat de la trama,
que no és el què, sinó amb qui.

I així deixo caure el bolígraf,
cama avall, guixant de passada el turmell,
desitjo bona nit al sostre
i m’abraço l’abdomen, com si fos ell.

Que demà serà un altre dia, i l’endemà el següent,
i faré guarnits, i menjaré gelat,
i quan tornis somriuré,
explicant-te, de passada, que t’he enyorat.