Aprenent a estar de vacances

Un relat de: betixeli
No em jutgis per comptar les hores,
al revers de la nòmina del mes de maig,
amb el full recolzat sobre una lonely planet,
cap enrere, canell torçat.
Tot desitjant que tornis,
quan encara no has marxat.

I fa vergonya, fa vergonya! expressar-ho en veu alta,
perquè trenca tot el que està estipulat,
una definició ben senzilla i planera:
vacances és rialles i aigua de mar.

Però ara que el silenci m’atrapa,
i em fa eco al teu costat del llit,
entenc per fi el significat de la trama,
que no és el què, sinó amb qui.

I així deixo caure el bolígraf,
cama avall, guixant de passada el turmell,
desitjo bona nit al sostre
i m’abraço l’abdomen, com si fos ell.

Que demà serà un altre dia, i l’endemà el següent,
i faré guarnits, i menjaré gelat,
i quan tornis somriuré,
explicant-te, de passada, que t’he enyorat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

281 Comentaris

86604 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.