Aprendre, després viure

I si els somnis són impossibles, perquè els somiem?
I si et dic que imposible és deixar de somiar?

Em creuràs si te dic que pens que res és imposible? Si et dic que l'impossible només tarda un poc més en arribar?

Esperar i desesperar. Ho sé, les agulles del rellotge s'ho prenen amb una calma insoportable per tu, però aprendràs a estimar al temps tant com a tu mateix. Aprendràs que tansols mirant fixament al rellotge no aconseguiràs res més que una frustració interior immensa.

Aprendràs a aixecar-te, a deixar de mirar al temps i disfrutar d'ell.
Perquè aixecar-se és una altra manera de tonar a començar, de deixar els problemes enrere per endinsar-te en tot un somni sense fi, viatjant, paraula per paraula, dia rere dia, persona per persona, construint el que serà, sense que t'anadonis, el teu somni fet realitat.