Antípodes

Hola!, és la priemra vegada que llegeixo un relat teu i estic perplexa...És magnífic! A mesura que llegia el poema, més em captivava aquest...La veritat és que no tinc paraules per expressar realment que és el que sento...
Genial, fantàstic...
Segueix així!
See you!

és que se m'ha oblidat dir-te que aquesta és una de les frases més boniques del teu poema..."I la teva cara de porcellana,
esquerdada per rius de llàgrimes".
I el joc de paraules que utilitzes, amb el salvavides, per descriure el teu desig de sentir de nou la seva veu...

No sé si és real, però ja t'asseguro jo que si fós la receptora d'aquest poema, no hi hauria màquina expenedora que em tragués les ganes de plorar, de saber que et faig falta i que no me n'estic adonant.
Una de les maneres més màgiques que he llegit de dir-li a algú que l'enyores, que no trobes cap explicació per la seva absència, pel seu mutisme. I per això el vols a la garjola de la desesperació.
No em perdono no haver-lo llegit abans!
M'emociones amb cada escrit teu, la saviesa que tens en trobar les paraules adequades, les expressions exactes, els sentiments colpidors que sents i fas sentir al lector.
Una abraçada, felicitats de nou!

Feia temps que no et podia llegir i, per tant, no et comentava, però m'he proposat recuperar el temps perdut, i m'alegra confirmar que ets un dels autors que més m'agrada llegir.

La teva poesia sempre té quelcom renovador i agradable.

Gràcies.

Sergi.

Bona nit Barbablava,

Des de l'agost que no entrava a la web. I m'he trobat amb la sorpresa de dos comentaris. Evidentment, aviat he sentit l'agullonada que em feia llegir-vos tot seguit.
M'he quedat bocabadada en passejar els ulls pels teus escrits. Els teus poemes són realment admirables. I no t'ho dic per dir-ho, per correspondre... etc. No. Per què abans havia llegit a d'altres autors,- i quan dic abans, vull dir abans de l'agost - i m'havia decebut la poca rigorositat en admetre'ls les obres, sobretot pel que fa a l'ortografia.
Tu, a més de dominar el llenguatge i no fer faltes, tens una sensibilitat especial que fa les lectures dels teus poemes molt agradables.
M'ha fet gràcia també el relat de "Sang i Freud". La idea està molt ben trobada. A mi em sol passar sovint això que se't barregen els somnis amb la realitat.
Et felicito de debò. I tal com he dit a la Shuhua, em feu molta enveja tots plegats per la bonica relació que manteniu, tan seguida i tan franca.
M'agradaria poder tenir més temps per a conectar-me, i seguir el vostre ritme. Però la feina em té literalment segrestada.
Què hi farem!
Gràcies i fins aviat!

Maragda.

i solitud. Sensacions o sentiments molt comuns i a vegades compartits amb qui tens més a prop. El títol ja és prou eloqüent.
He llegit també Quins Llavis!. Simplement, MAGISTRAL. Una descripció bellíssima de quelcom que tots (crec que si més no bona part) coneixem bé.
Vinga, salutacions i gràcies de nou!

Vicenç