ànsia de llibertat

Un relat de: Eloi Miró
Se sentia atrapat, immers en un univers absorbent i enganxós que esclafava la seva persona amb un pes superior al de la seva voluntat. Volia acabar-ho i no haver de pensar-hi més, volia deixar tot aquell ambient macabra en el qual viva presoner. Presoner de números, d’obligacions... se sentia esclau d’una terra despoblada, perdut en un desert sense fi, un desert amb constants tempestes de sorra que esborraven totes les petjades que conduïen al destí final: l’esperança, un concepte que es creia extingit. El pitjor era la manca d’aigua, aquesta falta deshidratava la seva ànsia de llibertat, el seu clam de victòria davant d’una batalla que feia anys que era començada i ja des dels inicis la donava per perduda... Se sentia com un retolí conscient de la mirada atenta de l’òliba pàl•lida que el perseguia nit i dia esperant el moment idoni per devorar-lo. Però davant de tota aquesta desesperació, va trobar un refugi a la muntanya, un petit oasis en el desert, un forat on amagar-se de la mirada atenta del depredador, un espai on se sentia segur. De fet se sorprenia ja que en algun moment, malgrat el dolor i al desesperació, palpava quelcom semblant a la felicitat.

Comentaris

  • Agraïment[Ofensiu]
    Oke | 21-04-2013

    Salut Eloi!

    Moltes gràcies per les teves amables paraules. Les sento amb força. La mateixa que s'intueix en aquesta "ànsia de llibertat".

    Ens trobem ací i allà. Una de ferma!

  • Oi, Eloi que no te'l havia passat?[Ofensiu]
    Annalls | 11-04-2013

    Sisplau guapíssims i guapíssimes , signareu aquesta petició? Es important per moltíssimes persones!!
    I si a sobre compartiu per formar cadena , la repera!! No oblideu personalitzar una mica que sàpiguen els vostres contactes, que ve de vosaltres o poden pensar que es spam.
    Anna
    La companya d’en Josep Antoni Lopez.
    Por favor únete a esta campaña: http://goo.gl/EBzKu
    Les persones que necessiten medicació psiquiàtrica al ser hospitalitzades, son automàticament privades de la mateixa. Això te greus conseqüències, des de una crisi d’angoixa a recaure en qualsevol dels símptomes o malalties, que es pateixen. Un greu patiment gratuït i riscs varis per la persona. Ho fan per comoditat ; tampoc es demanar tant fer una interconsulta amb el psiquiatra.
    Anna, vocal de l’Associació d’Agorafòbics de Girona.
    A los medicos.: Que no quiten la medicación psiquiatrica a los pacientes hospitalizados.
    www.change.org
    Por las graves consecuencias que esta acción tiene sobre los pacientes. Deben consultar al psiquiatra.
    martes
    A los medicos.: Que no quiten la medicación psiquiatrica a los pacientes hospitalizados.
    www.change.org
    Por las graves consecuencias que esta acción tiene sobre los pacientes. Deben consultar al psiquiatra.

    A los medicos.: Que no quiten la medicación psiquiatrica a los pacientes hospitalizados.
    www.change.org
    Por las graves consecuencias que esta acción tiene sobre los pacientes. Deben consultar al psiquiatra.

  • Marteta | 09-04-2013 | Valoració: 10

    Tal volta envers d'anar-se'n a refugiar-se a la muntanya... perquè no quedar-se al poble despoblat i provocar el canvi que tant necessita?
    Però bé, fugir per trobar la vertadera feliçitat és un acte també molt valerós. Un ''beatus ille'' en tota la seva regla.



    He arribat a la conclusió de que m'agrada el que escrius jajaj
    Una besada:)

  • I si l'hagués escrit jo...[Ofensiu]
    Annalls | 09-04-2013 | Valoració: 10

    ... no ho hauria expressat tan bé... Es com em sento dels de els 17, i no he parat de lluitar des de fora o des de dins ... he conegut que hi ha països millor per viure, la gent es més honesta i els seus governants, i la policia no porta pistola(Noruega). Tenen més cultura , més llibres, son més pensants però hi fa molta fred... Bali no hi fa fred però el comportament es degut a pautes religioses... hi han altres maneres de viure.. que admiro!! Vaig pertanyerà de cor al moviment hippie... Encara no me adaptat al mon i les seues coses...I si no he estat prou valenta per trencar-hi? Segurament.
    Felicitats guapo pel que escrius.
    Anna