Aniversari

A les 9h. del matí he sortit de casa decidida a compartir amb tothom l'alegria que sento amb motiu del meu aniversari. Després de preguntar a la veïna pel seu pare que, segons m'ha dit, descansa en pau des de fa tres mesos, he donat records per a la dona al carter que ha escopit a terra, ha maleït tot el que tenia davant cinc-centes vegades i m'ha dit que ahir el va deixar i va marxar amb un "xixarel·lo" brut i lleig cap a Cuba. Aleshores he ajudat a una senyora gran a creuar el carrer sense adonar-me que li feia trepitjar una cagarada de gos que li ha embrutat les sabates, el bastó, la combinació, les mitges i la faldilla. He volgut protegir un nen que es ficava sota un cotxe i s'ha girat enfadat i, amb tota la barba, m'ha dit que no era molt alt però que als quaranta-cinc anys podia arreglar una roda rebentada sempre que li donés la gana. Quan he arribat a la feina amb el pastís i el cava, me n'he assabentat que un dels meus companys és diabètic , l'altre té prohibides pel metge les begudes gasoses i l'altre és al·lèrgic a la cera de les espelmes, així que he anat a regalar-ho tot a l'asil, on estaven fent vaga de fam reclamant postres per als diumenges. De tornada , pensant que seria un bon dia per ajudar un amic a superar la claustrofòbia, l'he convençut i hem utilitzat l'ascensor que ha quedat aturat entre el sisè i el setè pis fins que ens ha rescatat el bomber que s'entén amb la seva dona, utilitzant una corda fabricada amb aquell material que ha provocat la suspensió de pagaments de la seva empresa.
Ara, fa tres hores que espero dins el cotxe que arreglin la porta del parking per poder marxar cap a casa a veure si puc ajudar la meva germana a acabar el puzle de mil cinc-centes peces que està muntant des de fa setze setmanes i per anar a col·laborar amb l'associació de veïns a preparar la instal·lació elèctrica per a la festa del barri.