Noves tecnologies

Un relat de: Cinta

En el moment en què estava a punt de llençar el ratolí contra la pantalla he aconseguit, per fi, connectar amb el meu servidor d' Internet. Aleshores he baixat el correu electrònic i la curiositat se'm menjava durant els trenta-tres minuts que s'ha passat rebent els quaranta-dos missatges nous que tenia. Els trenta-nou primers, de la mateixa amiga i amb el mateix títol ("això és un regal virtual per a tu"), no he aconseguit entendre'ls i després de fer clicks, dobles-cliks, rituals màgics i tombarelles sobre qualsevol lletra que em semblava que podia canviar de color i, d'esperar pacientment a que desaparegués el fatídic rellotget de sorra, he decidit aparcar-ho i parlar amb ella demà, a la feina. Després, en un intent de netejar la meva bústia de correu i, enmig d'una frenètica dansa de "elementos enviados, recibidos y eliminados", he llençat les dades que necessito per enllestir la presentació de demà, el número de mòbil secret del meu cardiòleg i el codi de totes les meves targetes de crèdit. A punt de tirar l'ordinador per la finestra, en una espectacular demostració d'habilitats informàtiques i en una apoteòsica confusió "d'arrobas", de "reenviares", de "enviar a todos" , de ".es" i de ".com", he enviat al meu marit, la resposta a una carta del meu amant; a l'escola de les nenes, un diploma dient que "el que vale,vale y el que no pá maestro de escuela"; a la parròquia, un conjunt d'aforismes de Nietzsche; als mossos d'esquadra, cinquanta-sis acudits de policies borratxos i a la meva futura sogra , una extensa col·lecció de fotografies del meu "ex".
Quan ja no em quedaven ungles i feia uns ulls com els de l'E.T., he aconseguit obrir els trenta-nou missatges del principi ( que en realitat eren tres repetits tretze vegades) i tan bon punt he acabat de xafardejar-los tots, de tots costats, he rebut un missatge urgent que deia: "Alerta a qualsevol regal virtual que rebis : Estan carregats de virus"

Això sí, cal que ho reconegui: sóc la reina d'Internet. A més a més de trobar, en poc més de sis hores, els horaris dels autobusos de línia, he vist quaranta-tres anuncis , vuitanta-nou maneres de fer-me milionaria amb jocs d'atzar i quinze noies, en pilotes, en postures molt naturals i còmodes. Per relaxar-me una mica he entrat en un xat, i, allà, la veritat, encara em falta una mica per poder seguir el fil d'una conversa, però ja distingeixo tres "emoticons" i només he de perdre mitja hora amb el fantàstic "diccioemoticó" que m'he fabricat, cada vegada que en fan servir qualsevol dels altres dos mil set-cents cinquanta.
On sóc més fabulosa, però, és en el disseny de pàgines web. En la meva primera obra, les lletres desapareixen cada vegada que deixes de moure el ratolí i la pantalla es queda negra quan el bellugues, però per unes dècimes de segon, he pogut veure que les imatges, tot i no estar on jo les volia col·locar, s'han fet, fins i tot, una mica més grosses del que pretenia (potser massa). El millor de tot, però és l'èxit que he tingut amb els enllaços o "links". Al primer intent ja he aconseguit enllaçar amb una pàgina, però sempre és una que diu: "No se puede mostrar la página" (Com que només m'hi puc dedicar en les estones lliures, ja se sap,dec trobar alguna pàgina que ja està tancada. Tu diràs, a aquestes hores ...).
Sembla, doncs, que he après la màgia dels enllaços i, de moment, a casa, es connecta l'aire condicionat cada vegada que agafo una manta; sona el despertador cada vegada que apago els llums i es tanca la tapadora del wàter cada vegada que em descordo els pantalons. Sens dubte, estic en el bon camí i només em resta llimar algun petit detall.
Ara, em centraré amb aquells punts on diu: "Enviar a un amigo", no me'n surto de trobar la llista dels llocs on pots enviar-lo.

Comentaris

  • I encara[Ofensiu]
    Jondalar | 09-04-2005 | Valoració: 8

    tens sort que no s'ha penjat i has hagut de ctrlaltsupr... m'has formatejat un somriure en el disc dur de la meva ànima...

  • M'adhereixo al comentari d'en Biel[Ofensiu]
    Mariona | 22-02-2005 | Valoració: 10

    És molt encertat aquest comentari.
    M'ho he passat molt bé com sempre. És divertidíssim i, si miro enrera, m'hi veig, sense tanta exageració, reflectida.
    Ah, jo també sóc mestra i quan estudiava magisteri, ja dèiem, entre nosaltres, això de "El que vale, vale o sino pá maestro". Per tant, m'ha fet molta gràcia tornar-ho a sentir.
    Endavant, Cinta, m'ho passo molt bé amb els teus relats. Necessitem riure. Avui més que mai. No t'has fixat que ara sembla que tots correm emprenyats? És una bona teràpia riure's de tot i de tothom, fins i tot, d'un mateix.

  • M'agradat[Ofensiu]
    mataranyes | 20-02-2005

    Has relatat un caos ben organitzat. El conte és ben divertit, però això de "quien sirve sirve y quien no pa' maestro , no m'ha agradat massa ( sóc mestre d'educació musical).
    És broma. Entenc que forma part dels destreiats del teu conte; però la dita és una mica ofensica, i no l'havia escoltada mai; i en aquesta època de desprestigi, que patim els professionals de l'educació, doncs...

  • Quin caos...[Ofensiu]
    Gorwilya | 17-02-2005 | Valoració: 9

    L'he trobat molt divertit, i quin merder que s'ha muntat en pocs minuts... Però és el què té internet a vegades, que comences a fer coses i et surt tot del revés...

    Aquí tens el meu vot i que tinguis sort!

    Una abraçada!

    Gorwilya

  • quins embolics...[Ofensiu]
    ROSASP | 17-02-2005 | Valoració: 9

    Ja tens raó, aquesta és la part feixuga de la tecnologia. Quins embolics que ens fem i quines fotudes de pota, però després del cabreig la veritat és que et petes de riure.
    Quin remei ens queda que conviure i aprendre amb tot això, figura que és el futur.
    De tota manera, també ens facilita moltes coses i ens dóna moltes possibilitats, cal aprofitar-les...
    Un relat divertit ,alegre i molt ben escrit que fa somriure i amb el que molts de ben segur ens hi sentim identificats.
    Felicitats!
    Una abraçada!

  • Quin riure![Ofensiu]
    kispar fidu | 17-02-2005

    jejeje! Molt divertit! Segur que moltes persones s'hi senten força identificades!! Diuen, que els ordinadors et treuen feina i te n'estalvien, i és veritat... però també és del tot cert, que a vegades te'n donen molta més!!! Qui no s'ha trobat mai, en acabar un treball, després d'un munt d'hores pitjant tecles, i que com sovint sol passar encara no ha estat guardat, i no sé si per art de màgia o per ganes de tocar els ous, l'ordinador s'apaga?¿?

    jejjejeje!

    Apa! ciao!!!! (te'ns el meu vot!)
    Sort!

  • La desinformació de l'era de la informació[Ofensiu]
    Biel Martí | 17-02-2005 | Valoració: 8

    La desinformació de l'era de la informació resumida en un divertit caos, quan teòricament ens ha de facilitar la vida. Molt divertit i ben relatat.

    Biel.

Valoració mitja: 8.8

l´Autor

Cinta

8 Relats

40 Comentaris

14383 Lectures

Valoració de l'autor: 9.23

Biografia: