Anatema

Un relat per llegir dos cops o més, lentament, per poder copsar totes les "lectures" i significats que tenen les teves paraules... i reflexionar sobre tot plegat. Segur que me n'he deixat moltes coses al tinter, com diuen... però el cas és que m'ha agradat llegir-ho i, tot i la seva brevetat, sens dubte diu moltes coses. Penso que és un molt bon relat.

petons!

Bones, primer de tot comentar-te que és curiós que la teva imatge sigui un quadre de l'Escher. jo també he escollit un.
Sobre el text, crec que amb una bona gramàtica fas una imatge molt lograda dels fantasmes i del desconeixement i les pors davant la mort.

Entendre la vida... ( fabulós relat, amb expressions molt encertades ) cosa dels déus. Però quins déus? Representa que aquests hauríem de ser nosaltres, doncs els hem creat. O sigui, per aclarar-nos, hem creat una consciència superior a la nostra. Existeix? No: l'hem creada. També és una ficció humana, doncs l'hem creada amb la imaginació. Entendre els Déus... cosa dels humans. Entens que amb això vull dir que tenim una manera molt i molt pobra de crear? És que jo crec que estem limitats fins a extrems insospitats. Perque... fantasmes? el que ve després de nosaltres? Jo crec que ha arribat l'hora de dir: som completament tontos. Jaja!! La mort... una simple còpia de la vida? El teu relat m'ha fet pensar en això. Pots comptar què hi ha més enllà del nostre enteniment, el dels humans. La veritat és que jo crec que no tenim ni per on començar. Perque no sabem imaginar el que no existeix per a nosaltres. En la nostra imaginació, tot són motlles. D'acord que amb la física hem anat molt lluny, però no sortim de les fronteres de la nostra existència. Per què? Gran pregunta, però em caldria una situació més adecuada per, si més no, intentar trobar una resposta. La meva vida és un humil desenvolupament per descobrir el que no puc entendre. Em porta de cul l'amor: però sempre em domina. Total, que m'imagino un amor brillant que desapareix a l'instant perque no aconsegueixo complir els requisits que em demana l'altra persona. L'amor és una forma de màgia ben curiosa. Per a mi, et puc dir que també de bruixeria. Però... què hi ha, darrere l'amor. Aquest és un misteri ben atractiu. I a mi em porta de cap, perque: si l'amor el sento jo, per què no el puc dominar? Si cada vegada que el sento, em domina ell i sofreixo d'una manera insuportable, doncs m'agradaria dominar-lo a mi. No per fer mal a ningú, sinó exactament el contrari. Bé, ja me n'he anat del tema... m'ha agradat molt el relat.

Força en la lluita!


Sergi

et felicito per aquest text. Crec que el final està molt ben trobat. per altra banda t'agraeixo el consell en el meu relat. Vinga! a per el pròxim relat, que ja l'espero, jeje.