Amor sanador (tema: passió)

Un relat de: GTallaferro

Els reflexos dels seus llargs cabells d'atzabetja, de coure i ambre, tenyien de tons àurics els camps. Les seves dures faccions brunes, la seva altura, la seva oceánica mirada... Quan el veia passar, amb el seguici de soldats grisos, que elevaven les creus rojes de la victòria a l'atzur, l'aroma intens d'aigua beneïda mesclada amb el perfum de la seva pell, impregnava l'ambient d'una fragancia reverencial, eliminant la pudor de ferro putrefacta dels cadàvers que cobrien gairebé sempre ,els camps veïns.
El bateg del seu cor jove queda suspès en un bell anhel, enmig d' aquesta simfonia d'imatges i olors divines.Un sentiment alat, inconegut per les altres noies, que s'aparellen amb brivalls, li escalfa la mirada. No sap què li passa, no pot posar nom, amb els pocs mots que coneix, a aquesta nova sensació que li sommou l'ànima. Només sap que el què la remou és ardit i poderós, i que pel seu senyor feudal faria qualsevol cosa, fins i tot el què li han demanat des del castell.
Sempre ha tingut una sensibiltat especial. Un do, que deia l' enyorada àvia. "Et pots comunicar amb els déus de la natura ". Les herbes sagrades del bosc li parlen. Li diuen a cau d'orella, amb un llenguatge secret, totes les bones qualitats que posseeixen per guarir als humans. Recull el boixac que l'avisa per tallar l'hemorràgia i la cua de cavall per coagular la sang; el fonoll i la menta d'ase, la criden per calmar el dolor i l'herba de Sant Jordi li diu que l'ajudarà pels espasmes.
Per fi el veu, pàl·lid i inconscient amb la basca de la mort tan a prop. La traïció d'un eclesiàstic li fa perillar la vida.
Li toca la pell, com cada nit, quan el somia i li aplica l'emplastre miraculós d'amor que el sanarà just una setmana després que l'esglèsia la pengi a la plaça del poble, acusada de bruixeria.


Comentaris

  • Emocions fortes[Ofensiu]
    Bonhomia | 05-01-2007 | Valoració: 10

    L'amor pot fer tant miracles com desgràcies, però si ens endinsem i ens envoltem de les imatges i les sensacions que provenen del teu relat, això és molt més bèstia. És difícil posar-se al lloc que viu aquella gent. La història, la societat i l'amor, mentre existeixin, seran perillosos. Encara que jo crec que ens hem d'"oblidar" d'això i crear una realitat veritablement agradable, si és possible. Amb això no vull dir que "oblidem" les desgràcies. Penso que és important mirar enrere, que el temps passat ens oculta moltes coses de les que podem aprendre, i n'hi ha d'altres de conegudes que també són importants. Però, anant al fons del que has escrit, jo hi he vist el reflex d'un amor impossible, d'un paradís prohibit, tant en la vida com en la mort. Gràcies per animar-me al teu comentari. Si en necessites, jo et dóno ànims des d'aquí. He posat oblidar entre cometes perque pot sonar a ironia a gent que no pot oblidar coses que li agradaria.

l´Autor

Foto de perfil de GTallaferro

GTallaferro

67 Relats

153 Comentaris

61233 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer l'onze de maig del 75, el dia de Sant Eudald, patró del meu estimat Ripoll, que guarda com a preuada possessió el magnífic Monestir de Santa Maria.
Des de sempre m'han apassionat les lletres. Pel que fa a la lectura, m'encanta llegir impulsada per la curiositat d'aprendre com comprendre millor el món i també a mi mateixa. Els llibres són el meu millor mitjà de transport cap a nous móns i noves idees. I en referència a l'escriptura, haig de dir que la considero un gran mètode de catarsi que intento practicar sempre que puc.
També m'agrada dibuixar, anar al cinema i multitud de petites coses que donen color a la vida,com acariciar els meus gatets, en Xin xin i en Kiri.

En fi , només dir-vos que em fa molta il·lusió que llegiu els meus relats!!