Amor “es perd” sense memòria?

-Una amiga meva està descol•locada; sola amb els seus fills petits... El seu home va desaparèixer fa dos anys i mig. No sap res d’ell des de l’últim dia que va marxar per un tema de negoci. Cap notícia, ni tan sols pot saber si encara és viu- em preguntava Olga.
-Com es troba?
-Està molt apurada. Sovint llegeix les seves cartes... A vegades, si passa un home amb el mateix perfum que solia consumir l’Aleix, gira amb molta esperança...
-És clar...
-Crec que ensenyaré la seva foto a una vident. Ella ajuda a la policia, molts cops indica els llocs on es trobava el cos d’un desaparegut.
-Si creus que això pot ajudar-la...

Olga va tornar uns dies després:
-Vaja! Jo pensava que em confirmaria que fos mort, però m’ha dit que el veu viu i amb una dona envoltant. No es veia molt clar, ni tan sols l’edat de la companya. Ara no sé si li puc dir això, i més a més, imagina, si aquesta vident s’equivoca...
-I si li diràs aquesta notícia, com reaccionarà la teva amiga?- preguntava jo.
-S’enfadarà, és clar, “d’amor a odi és un pas”, a qui li agradaria saber que el seu marit es va escapar amb una altre?
Olga va marxar.
***
Van passar mesos. Vaig rebre la carta de l’Olga:
“...dues setmanes abans de complir tres anys des del moment que va desaparèixer l’Aleix, quan s’emet el certificat de la seva mort per la llei... el van trobar en un poble vivint amb una dona major. El dia quan va marxar de casa, li van atacar i donar fort amb el ferro al cap per robar tots els diners (junts amb els documents). Va perdre memòria. Li va acollir una dona que vivia sola i el cuidava; en canvi ell li ajudava a fer feina física, com preparar la llenya, etc. en un dels pobles petits i perduts en el bosc. Ell no volia anar enlloc sense recuperar la memòria, i ella deia als veïns que era un parent seu. Fins que algú va assabentar i denunciar-lo... Ell denegava anar a casa “seva”. Li van portar la seva dona, i la primera visita li va dir: “Tu ets maca, però no sento res per tu, no et recordo, perdona...”