AMOR D'ETERNITAT

Jo mai he fet l'amor amb ninguna dona, però sí que he estat enamorat algunes vegades, almenys i en tot cas de la deliciosa Lourdes.

M'agrada que s'evoqui amb bons poemes (crec que això mai sobrarà per molts temps que visqui la humanitat). Evocant l'amor, el bell sexe, les paraules boniques, el carinyo, la sana passió, la bondat... aquest sentiment de desig que ha sentit la humanitat durant segles...

Perdona que t'hagi borrat el teu missatge en Lletra Perenne, però has de comentar com a visitant registrat i identificat, sinó em fas córrer el risc de poder jo fingir missatges.

Ens veurem, Perla, co-usuari meu. :-)

"amor suau" "amor digne" "amor etern..."
M'has emocionat molt amb aquest poema, Perla de Vellut, descrius un amor que jo he sentit fins al moll dels ossos...descrius un amor que mai no podré retrobar però que sempre viurà en mi.

Com sempre sap arribar al lector. M'agrada molt com expresses els teus poemes.
És un plaer seguir-te.
D'altra banda, gràcies per lleguir-me, ivaloro els teus comentaris.
Una abraçada
NeusMC

Com sempre sap arribar al lector. M'agrada molt com expresses els teus poemes.
És un plaer seguir-te.
D'altra banda, gràcies per lleguir-me, ivaloro els teus comentaris.
Una abraçada
NeusMC

Tendre i dolç , alhora apassionat ! L' AMOR tan difícil de trobar i fàcil a confondre amb el seu germà petit amor.
Veig que has canviat la foto de perfil, sembla feta expressament pel poema !

Gràcies per llegir-me i no se si al final t'ho vaig dir: Quina vergonya, no tenies que enviar-me ningú a donar-me un 10, espero que no t'ofenguessis, tal com et vaig dir senzillament vaig pensar que potser no sabies com funcionava.


Anna

Bon dia Perla de Vellut,
Primer de tot vull donar-te la meva enhorabona per la foto que has posat al teu racó poètic, fantàstica! has tingut molt bon gust. I a més s'adiu molt amb el tarannà dels teus poemes . Poemes que tracten l'amor des d'una vessant que només els poetes que versegen des del cor poden aconseguir i brindar-nos-la amb tot el sentiment i la passió que és capaç manifestar l'ésser que s'allotja en aquest cos perible que és el nostre. Amor d'eternitat palesa tot aquest argument que t'acabo d'exposar i encara més. "Núbil que puja al núvol, dòcil com una gasela" , meravellós, i a més en emprar el mot "gasela", enllaces amb la tradició de la poesia arabodalusina . I que diré de quan escrius: "Voldria que fores sempre eternitat entre el meu llit" preciós! Ah! i a més he après una paraula que desconeixia del tot: Núbil, (que no és pas el mateix que nuvi), i que vol dir: Apte per a contreure matrimoni. Salut, Nil.