Amor a una cultura

L'Helena, una jove aranesa de vint-i-un anys va descobrir el món dels tuaregs arran d'una exposició que l' ONG "Aranesos pel món" va fer al seu institut quan estudiava segon de batxillerat. Des d'aquell dia, moltes de les coses que ha fet tenen a veure, més o menys, amb aquest grup social nòmada. Primer es passà hores i hores mirant aquella exposició temporal, la qual va acabar sabent-se gairebé de memòria, després va passar-se un munt de temps buscant informació i fotografies i va arribar a tal extrem que aquella passió pels tuaregs es convertí en una bogeria. Ella mateixa ho reconeixia i deia que si hi havia gent que era un gran admirador d'un artista, perquè ella no ho podia ser d'un grup social del tercer món? que a pesar de ser nòmades, viure en condicions a les que molts no s'adaptarien i no tenir ni un cèntim eren feliços i tenien una cultura pròpia molt interessant. Era una pregunta que es feia i repetia cada cop que algun dels seus amics li preguntava el perquè ella no tenia un grup musical o actor a qui admirar, no entenien que ella admirés aquella gent llunyana i diferent a ells. També s'havia posat en contacte amb aquella ONG que li havia fet descobrir aquell món que acabà admirant i els demanà si sabien com posar-se en contacte amb la gent que apreciava i somniava a arribar a poder conèixer algun dia. La cosa estava difícil, ni pel típic correu podia saber més coses d'ells ni compartir experiències viscudes al desert, ja que com que eren nòmades no tenien una estança fixa ni adreça on poder enviar res. Només hi havia una solució: havia de formar part d'aquella ONG i així, tard o aviat podria anar a aquella terra que tant havia desitjat. No s'ho pensà dues vegades i es tirà de cap a la piscina, a més de poder visitar algun dia el desert i els seus encants ho faria com a voluntària i aportant, també, l'ajuda que ella i el grup de voluntaris poguessin aportar, i és que a l'Helena una de les coses que la fa sentir més a gust és ajudar i veure com gràcies a ella hi ha gent feliç. Ja que l'havien vist tant il·lusionada i amb ganes de conèixer terres desèrtiques els responsables d' "Aranesos pel món" no van dubtar de proposar-li si volia ser una del grup de voluntaris que aquell estiu viatjaria a terres africanes amb l'única missió de portar aliments, material d'higiene i material escolar a un campament de tuaregs. En saber la notícia no la va menysprear, era una de les últimes incorporacions de l' ONG, acabava de fer dinou anys i tenia l'oportunitat dels seus somnis a les seves mans. Durant els dies previs a la sortida va estar envoltada dels seus pares, qui poc a poc van anar assumint la passió de la seva filla i que se'n volgués anar tan lluny durant tres mesos per ajudar i conèixer un món nou.
L'estada entre aquell col·lectiu durant tot un estiu va suposar un cúmul d'emocions. Recordava el primer pas que va fer al campament com el que va fer el primer astronauta en trepitjar la Lluna, un sentiment d'alegria i a la vegada de nerviosisme, ja que no es podia imaginar com seria la reacció d'aquella gent, però per molt que se l'hagués volgut imaginar mai s' hagués imaginat una rebuda amb balls i menjars típics. Durant aquells mesos s'havia adonat que per molta informació que hagués pogut tenir cap enciclopèdia, ni web, ni exposició li reflectia com eren veritablement els tuaregs; gent senzilla, conformista amb el que tenien i per damunt de tot, feliços. Les converses que havia pogut mantenir (amb tres mesos tothom s'acaba entenent o fent-se entendre), les emocions sentides en conèixer cada membre de la "tribu", el menjar, els balls, la llengua i el dolor que li va suposar haver-se de separar d'aquella gent que va començar adorant i va acabar estimant, ni res ni ningú ho explicava tan bé com el seu cor, el seu pensament i les vivències viscudes aquell estiu.
Dos anys després l'Helena segueix recordant, amb un somriure als llavis, aquell estiu i amb l'alegria que li ha suposat saber que aquest estiu tornarà a visitar la terra i la gent que tenen ocupada una part del seu cor. Ho farà, com fa dos anys, com a voluntària de l' ONG "Aranesos pel món"