Amic meu...

Un relat de: annah

L'amor és com el mar
Estones està en calma
I dóna felicitat
Però, de vegades...
Les turmentes el fan embogir
I provoca destrosses.

Tu ho saps
Saps que l'amor és injust.
Però no has de perdre l'esperança

T'ajudaré sempre que em necessitis.
T'escoltaré en tot moment.
Et somriuré perquè
Dels teus llavis s'esborri
L'amargor del mal d'amor.

Has de saber que no estàs sol.
Que sempre al teu costat em tindràs
Tan en els moments de felicitat
Com en els moments més agres.

Com molt bé saps...
T'estimo molt amic meu
I la nostra amistat
Perdurarà per sempre...

Comentaris

  • Precios..[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 19-09-2005 | Valoració: 10

    En aquest poema t'has lluit.
    Jo també he sigut victima dels anomenats 'mals d'amor' i d'altres coses..
    I aquest poema en certa part m'anima!
    Moltes Gracies! (K)

  • perquè l'amistat...[Ofensiu]
    Capdelin | 28-06-2005 | Valoració: 10

    si és autèntica... té molt d'amor, de silenci, de companyia, de rialles, de donar, d'aguantar, de trucar a la porta i esperar, de consolar i fer costat... i d'això tu en saps moltíssim... per això ets una amiga imprescindible a qui no es pot pas oblidar...
    un petó i una abraçada!!!

    sobrevisc... ja t'escriuré...

Valoració mitja: 10