Amenaces

Per fi alguna cosa amb cara i ulls!

Si així dius que podràs escriure, ara què fas? Marques un contingut, unes pautes que pretenen innovar, i revisar, si vols, el com arribar a escriure. I ho aconsegueixes per la porta gran.
M'he recreat mentalment l'escena de l'escarabat. L'he vist lluitant, encarant-se inútilment al seu destí. Si l'hagués de descriure amb un objectiu, la primera cosa que em passaria pel cap fóra l'expressió "poema dalinià". Una vegada vaig deixar anar que provaria la poesia abstracta, o millor dit, que parteix en tot o en part d'una noció surrealista. Em vaig aficionar al la poesia del Follet Groc, sobre tot. M'hi he de posar, però no crec que ho aconsegueixi. No sé si en fóra capaç.
Acabo de llegir la Farola del Carrer Jordà i he començat a intuir la teva línia. A Amenaces me l'has confirmada. Els vull anar llegit a tots de mica en mica, quan pugui, pq el temps m'escanya sempre.
He llegit el teu comentari al relat del concurs. Confesso que ni m'esperava l'acollida ni tampoc sé fins a quin punt un relat com aquest mereix aquesta sonada sobredosi de punts. No ho dic ara per quedar bé o per la modèstia "deguda", sinó perquè sincerament crec potser s'està sobrevalorant. I res em faria més por que això. Bé, prou elucubracions d'egocentrisme exacerbant i molta sort!
Gràcies per escriure a RC i pel comentari.
Salut,

Vicenç

M'ha agradat com està escrit aquet text. A part de ser un tema interessant i amb el qual m'hi he sentit identificat.
Però m'agrada aquestes frases que flirtegen amb l'absurd i estan carregades de sentit. Són imatges, símbols que evoquen perfectament la realitat que queda després del desastre.