Amb tu i jo no basta

Els teus silencis, els meus silencis; aquells silencis que no sé explicar però que tracen els camins del nostre dia a dia. La fredor d'una mirada i la distància d'aquells somriures abans càlids, propers. Els dos sabem que un dia canviàrem, sense adonar-nos i sense conèixer el perquè anàrem destruint poc a poc aquell món que havíem construït amb la il·lusió d'uns nens. Sí, ho veiem tot tan fàcil, tan lleuger... La vida és més complicada i no només la podem omplir de tu i jo. Tal vegada és hora d'assumir les nostres errades, les nostres carències i les nostres imperfeccions. Basta de cercar que em completis. Tal vegada és l'hora de construir el meu propi món, aquell on jo prengui totes i cadascuna de les decisions, aquell que puguis visitar quan a mi em faci ganes.