Cercador
Amb poca llum
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
Amb el llum d’una espelma
en tindre prou aquesta nit,
mirant el cor petit de la flama
esperaré el somni per estar amb tu.
T’esperaré assegut a la butaca
amb el llit mig obert
i una rosa al teu coixí.
Per tu aniré escrivint versos arran
de pell i te’ls llegiré a cau d’orella,
entremig dels cabells, a poc a poc,
perquè el temps sigui llarg.
Pot ser que quan desperti tot segueixi
igual, però tant me fa si has estat amb
mi. Amb poca llum aquesta nit en tinc
prou per dir-te que t’estimo tant, i no
pensar que vas morir.
Comentaris
-
dolç[Ofensiu]Atlantis | 18-11-2013
El que més m'ha agradat és aquest
a poc a poc,
perquè el temps sigui llarg.
Perquè és veritat que t'agrada allargar el temps quan el somni et retroba amb la persona que has perdut.
Molt dolç, molt bonic.
-
Una amarga experiència ...[Ofensiu]Annalls | 13-11-2013
... que si poguéssim esborraríem de la vida. Tu ens parles molt dolça i tendrament de l'amor envers la companya que ha hagut de marxar... i fins el final no es ho reveles... i entendrits com estavem la noticia ens va directa al cor, deixant-lo moix i trist.
Un bell poema.
Anna -
íntim...[Ofensiu]joandemataro | 12-11-2013 | Valoració: 10
delicat i colpidor, josep !
gràcies per compartir i comentar !
abraçades !! ;-)
-
Tendrament[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 11-11-2013 | Valoració: 10
Poesia de cor, de sentiment tendre, ferit clarament. L'espelma com a símbol de poca llum, llum de vida apagada. Una realitat difícil d'acceptar amb la rosa al coixí. Un homenatge a la persona perduda, des del patiment del present. Un poemàs Josep! I una abraçada.
Aleix
l´Autor
116 Relats
491 Comentaris
95822 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com