Amanda

Un relat de: Berenice

S'ha amagat rera la porta i ha esclatat en plors.
Espantades pel sorollam de la plorera, hi hem anat corrents i m'ha caigut l'ànima als peus davant aquella desesperança.

Quan hem aconseguit que deixés de plorar i digués què passava, ens ha explicat que ha matat a quatre botigueres del barri.

Evidentment, és mentida. Pateix al.lucinacions degudes a la seua malaltia.
I se sent una mala bèstia pensant que ha assassinat persones.. ella, que és un tros de pa..

S'ha dutxat, s'ha calmat una mica i me l'he endut a fer un volt. Hem parlat de la seua malaltia, és esfereidor com se sinceren en un tema que nosaltres, els "normals", fariem tan tabú.

M'ha agafat de bracet, i quan hem tornat a casa, m'ha dit que es trobava malament però no volia deixar-me sola a la terrassa.. li he dit que no patís. Que no estava sola i que a més a més, tampoc calia que estigués amb mi sempre. Així que ha pujat, i jo m'he quedat resseguint les rajoles marró-rogenc del terre amb la punta de la sabata, incapaç de pensar.

Quan ha baixat m'ha fet un petó entre l'ull, el nas i el front, una abraçada, una riallada i m'ha donat les gràcies per passejar amb ella. Tot seguit han anat a parar taula i a dinar, i jo m'he posat la jaqueta i he tirat cap al tren.

Hi ha qui diu que tot té sol.lució a la vida. I que no es pot fer res amb el que ja ha passat.
Jo dic que no sóc ni seré mai capaç d'entendre que un home pugui abusar d'una criatura.
I que una criatura no mereix que, després que el seu pare abusi d'ella durant anys i la mare se'n separi per aquest motiu, el seu nou pare adoptiu faci el mateix.

Jo no sé si aquests dos homes van patir algun trauma a la seua vida per haver fet el que van fer.. però jo no els ho perdonaria mai. Ningú hauria de fer-ho, hi ha coses i coses, però tocar una criatura no té perdó de Déu (de Déu, per dir alguna cosa. Ja m'enteneu).

La boja no és ella.

I el pitjor, el que més em dol, és que ella estima amb bogeria a son pare. A son pare i al padrastre..

La vida és un ou kinder esplèndid per fora però farcit de porqueria.

Comentaris

  • africanoamerica | 19-10-2009 | Valoració: 10

    Amanda. Cada cop que escolti aquest nom sentiré un calfred. Un aplaudiment per tú.
    Sento no poder-te deixar un comentari que realment valgui la pena, no em sento ho suficientment gran ni madura per fer-ho. Un petó!

  • Subscric el comentari de ROSASP[Ofensiu]

    Crec que has retratat quelcom de molt delicat i has posat de manifest la complexitat (de la que a vegades no ens acabem de donar compte) que rau en aquestes execrables situacions.

    En Dret acabem fent sempre referència a l'interès superior del menor. Què és, on comença i on acaba i com tractar-lo en un cas de pederàstia revesteix una complexitat que potser, de vegades, no és tractada com hauria d'ésser.

    Pel que fa al teu estil narratiu, en els primers relats i poemes sobretot s'hi nota aquesta contraposició d'idees, expressades amb energia i de forma molt directa, amb un ritme que resulta molt dinàmic i et deixa un regust d'haver llegit un text més breu del que realment és.

    En aquest últim en particular has plantejat la situació amb molt encert, sense caure en un excés de dramatisme la qual cosa posa en relleu el drama, valgui la redundància.

    Doncs res, que mercès a tu pels teus comentaris i, tot i que no asseguro quan, ni com m'hi posaré (la veritat és que vaig curt de temps), seguiré llegint-te!

    Salutacions!

    Vicenç

  • un tema que fa molt mal...[Ofensiu]
    ROSASP | 08-11-2005

    Un relat molt cru que has perfilat amb molta força i amb la decisió de mostrar totes les parts de la història de l'Amanda.
    Traumes infantils que podem marcar la resta de la vida d'una persona sense poder sortir d'aquell pou ple de sentiments contradictoris i pors emmagatzemades.

    Un relat dur i valent, on t'impliques des de molt endins!

    Petons!

  • un ou kinder...[Ofensiu]
    Capdelin | 08-11-2005 | Valoració: 10

    brillant, daurat, platejat, de colors cridaners... i per dintre sempre alguna inesperada sorpresa...
    un relat dur, duríssim, tabú encara per a molts, amagat en la ment infantil per pors... i els infants, encara estimen!!! no saben la dimensió del seu crim!!!
    m'has deixat gelat i amb ràbia continguda...
    una abraçada!

  • ginaa | 08-11-2005


    imposible després de llegir el teu relat no donar-hi unes quantes voltes.
    m'ha agradat!