Amadi

30 de setembre de 2008


Avui fa tres mesos que no tinc notícies teves, que no sento els teus somnis de llibertat, que els teus llavis no acaronen el meu cos, que no puc dormir pensant en tu. Et trobo a faltar com l'aigua fresca del riu Benue, com la pluja després de l'estació seca, però al mateix temps et sento molt a prop meu, dins meu. Puc intuir la pregunta que neix en els teus llavis i la resposta és sí. Crec que t'agradarà el nom que he pensat posar-li: Jaja o regal de Déu.

15 d'octubre 2008


He tardat forces dies a tornar a escriure't, s'acosta l'estació plujosa i hem tingut molta feina a recol·lectar les collites, ens han pagat força bé. Si, ja sé, hagués tingut que reposar més però et vull fer una sorpresa, a més a Jaja li encanta el moviment, mentre treballo sembla que dansi dins meu.

18 d'octubre de 2008


He venut el poc que teníem i he decidit seguir els teus passos. No puc esperar més Iniko, he de saber noticies teves, he de saber fins a on has arribat, aniré preguntant a tothom que em trobi s'hi t'ha vist passar. Cada gra de sorra, cada bri d'aire em dirà el teu nom.

20 d'octubre de 2008


He aconseguit sortir de la nostra terra abans que comencin les pluges. Pel camí m'he unit a dues dones més que també estaven soles i volien anar a buscar els seus homes, però no s'atrevien, quan m'han vist han decidit seguir-me. Quina sort haver trobat a Sade i Bayo,són la saviesa de la corona i l'alegria. La gent és molt amable, ens dóna de menjar i un lloc per passar la nit. Molta gent se'n recorda de tu. Per allà on passaves anaves deixant la petjada dels teus somnis d'una terra promesa i d'una vida millor. Et deixo he de dormir necessito tenir forces per demà.

30 d'octubre de 2008


Cada cop aquesta aventura és més perillosa, els camins són poc segurs, estan plens de lladres, ahir mateix van trobar uns nois, que els havien robat tot, fins a l'últim cèntim. Ells també van en busca de la llibertat, són l'Azi i en Daren. Hem decidit deixar els camins principals i agafar-ne de secundaris, tal com tu tenies pensat de fer. Tardarem més però estarem més segurs i podrem fer alguna que altra feina del camp per aconseguir menjar i alguns diners més.

14 de novembre de 2008

Cada cop som un grup més nombrós, ara ja no cal que tinguem por dels bandits de camins, ara hem d'anar amb compte de la policia, si ens deté podem perdre fins a un mes a tornar fins aquí. Ja estem a punt de veure el mar! Se que em falta molt poc per retrobar-te!.

16 de novembre de 2008


Tinc suficients diners per pagar el passatge, però el " fhater " ha vist el meu ventre, m'ha dit que primer cal que avorti, que ell no vol complicacions. Per suposat li he dit que ni parlar-ne, però se m'acaben les oportunitats abans no comencin les tempestes. Tots els altres embarcaran, ja que han aconseguit els diners, només l'Azi i jo ens quedem a terra. Potser haurem d'esperar fins l'any proper!
17 de novembre de 2008


Avui l'Azi i jo hem trobat un altre " fhater ", estava molt interessat per l'Azi, li la proposat de fer unes lliçons ràpides per ser patró de la patera. Ell ha posat com a condició que jo pugui anar-hi. Primer el " fhater" s'ha fet pregar però després ha accedit de seguida. Clar necessiten nois joves, així s'estalvien la presó si els agafen. Amb tres viatges que faci es paga el seu passatge.

20 de novembre de 2008


Aquesta nit no he pogut dormir. Estic molt il·lusionada i alhora nerviosa. Estem a punt de partir junt a noranta-vuit persones més, moltes són dones, nois joves, nens la majoria subsaharians. Aquests últims dies he menjat i begut més que mai, sense gana, sé que és necessari tenir reserves pel que pugui succeir.

21 de novembre 2008


L'Azi ho fa molt bé sembla que hagi nascut per fer aquesta feina. Ara fins hi tot em fa una mica de por amb aquesta arma que li han donat. Li han pujat els fums al cap, clar que li han dit: Has de protegir la Zodíac, t'hi va la vida.

22 de novembre de 2008


El mar està perfecte, però ja fa dos dies de la sortida. Molta gent comença a tenir gana, altres fred, i alguns cremades. Jo fins ara estic bé. Comença a haver baralles per l'aigua i el menjar. La majoria no l'han sabut dosificar i aprofiten la becaina dels altres per robar-la. Però l'Azi m'ajuda i jo l'ajudo amb ell, es tornem les estones de descans.
23 de novembre de 2008


La situació és molt tensa, em sembla que s'està tramant un boicot i ens volen tirar per la borda, diuen que l'Azi no sap conduir l'embarcació i dóna tombs sobre si mateix. Hem d'estar alerta aprofitaran el mínim descuit. Però ja els he dit que per defensar el meu fill seria capaç d'utilitzar aquesta arma. Primer no s'ho creien però quan m'han vist la cara han comprés la situació.

24 de novembre de 2008


En sortir la primera claror del dia hem vist terra, sembla un miratge, però no és ben reial. Per fi l'hem trobat: el daurat és davant nostre. L'Azi ha fet saltar tothom a l'aigua i ha tornat cap el punt de partida; ha de preservar la barca, sinó les màfies el perseguirien fins la mort. La majoria no saben nedar, he ajudat als qui he pogut. Tot i que falta poc per la platja n'han mort uns quants. L'aigua era força freda i alguns estaven força dèbils per la llarga travessia.

28 de febrer de 2009


Avui ha nascut Jaja, és un noi fort i guapo com tu. Continuo sense tenir noticies teves, però la remor del vent que mou les fulles dels arbres pronuncia el teu nom Iniko: sé que ets viu i et seguiré buscant.

29 de març de 2009


La vida aquí és força dura, aquesta no sembla la terra daurada que esperaven. Per sort no ens han pogut repatriar però sense parers, no tenim gaires possibilitats. M'han ofert molts diners a canvi de Jaja, però els he rebutjat. Potser he fet malament, i amb una nova família podria ser més feliç. Un futur assegurat i un nom i cognoms....

22 de maig de 2009


Aquest cop em sembla que he trobat una pista teva real, no només me'n parlen els arbres, l'aire i el cel de tu. He trobat dos nigerians més que diuen haver viatjat a la mateixa pastera que tu. Què feliç que sóc, sabia que eres viu, però on ets? Ho esbrinaré, segur que si.

24 de maig de 2009

Avui fa un any que vas marxar de casa, i tinc un estrany pressentiment. Noto el teu alè molt a prop meu. M'allotjo a un antic col·legi del bisbat de Còrdova, aquí he retrobat a Sade i Bayo. Elles m'ajuden a tenir cura de Jaja, anem fent feines del camp i ajudem a la neteja de cases de gent vella del poble.
El Mossèn m'ajuda a seguir la teva pista. Estem recollint dades d'altres joves als quals la seva família dóna per morts però que no es van trobar els cossos.


30 de maig de 2009

Mossèn Ignasi m'ha vingut a veure molt content, han descobert una màfia que retenia nois subsaharians per fer treballs en condicions infrahumanes en unes mines il·legals, a uns 30 quilometres d'aquí. Demà m'hi acompanyarà a veure si et trobo entre ells. Quins nervis!


2 de juny de 2009


He volgut portar Jaja, sé el feliç que seràs quan el vegis. El viatge s'ha fet molt llarg. Però a la fi hem arribat. Quina alegria quan t'he vist allí assegut entre els altres nois.
M'ha sorprès el teu rostre inexpressiu, la tristor dels teus ulls, tan diferents als teus ulls somniadors.
Quan he estat davant teu he comprès que no em veies, que no em podies veure. Mossèn Ignasi m'ha explicat que la ceguesa era producte dels dies que havíeu passat en la més profunda foscor, però que després d'uns dies els ulls tornarien a la normalitat.
Tota la ràbia i la por continguda s'ha convertit en una immensa pena que m'ha empès a abraçar-te tot dient el teu nom Iniko.
Aleshores un crit estrepitós de felicitat s'ha sentit per tota la contrada: Amadi! Quina joia retrobar-te!