Alzeimer

Un relat de: papallona

Seu al sofà de davant la tele. Se'l veu tranquil i molt callat, cosa estranya en aquets últims dies. Els seus néts li han posat el futbol, abans hi duia molta afició, ara ja res l'entusiasma. Mira la tele sense adonar-se'n del que fan.
Ella seu a la terrassa sense treure-li la vista del damunt, amb els ulls plorosos, sense poder comprendre perquè està així. Fa anys que va començar a perdre el seny, però ella encara no ho ha paït. No pot entendre com el seu home, que ho ha estat tot per ella, el cap de la família, qui sempre ha pres les decisions amb seny i responsabilitat, ha pogut acabar per no recordar. A vegades ella s'entesta i s'indigna al no entendre que li està passant, i li conta tot el que ha passat amb detalls per veure si ell se'n recorda, però ell no hi pot fer més. Ara és ella qui ha de cuidar d'ell, quan sempre havia estat subordinada al seu marit.
Mentre el mira pensa en la "curolla" (com diu ella) que ha tingut aquesta tarda. Se'n han anat a passejar a vorera de mar, per Aucanada. Ell intranquil anava caminant aviat amb les mans al darrera, sense mirar per on passava, i lis donava presa als seus néts, a la seva filla i a la seva dóna. Ell havia d'anar a la finca de sa mare, a Moscari, perquè es faria fosc hi havia d'arribar abans que es posés el sol, havia de donar menjar al seu ase. Anava aturant la gent que passava i li demanava cap a on se'n anava a son Rabassa, la gent no sabia que respondre i es quedava aturada mirant als seus familiars. La seva filla es posava el dit al pols, i la seva dona s'encarregava de dir "se li envà es capet...". La gent, amablement, deia al pobre vellet que havia de seguir el camí recte per arribar on ell volia. La seva dóna no pot suportar aquestes situacions, no pot entendre perquè ha d'anar a molestar l'altre gent, perquè agafa aquetes curolles...
El seu nét s'acosta a ell, ell li fa una broma afectiva, riuen. La seva dóna que se'ls mira i plora en silenci per la incomprensió que li suposa la malaltia del seu marit, pensa en com pot esser que hagi perdut tot el seu record i que, en canvi, no hagi perdut les seves bromes i aquelles mostres d'efecte que sempre havia tingut, i que ara se fan molt més presents.

Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    mònica | 25-11-2005

    M'ha agradat molt, m'has fet recordar. Tens una manera bonica d'escriure! :)

    Mònica

  • alzehimer[Ofensiu]
    jmgg | 25-11-2005 | Valoració: 10

    He llegit tots els teus relats i el últim trobo aquest, enhorabona, m'has deixat fascinat amb tots, però aquest m'ha deixat especialment tocat, hem prendre la llibertat que sis plau llegeixis un del meus es diu Cinc anys, i entendràs el perquè d'aquest comentari.

    Endavant, salut i força


    A partir d'avui un seguidor dels teus relats

    Josep Mª

  • Ho has aconseguit![Ofensiu]
    mirare | 07-11-2005

    Hola!
    Llegint aquestes línies, no he pogut fer res més que relacionar-les amb la situació en que viu ara la meva àvia...una pobra dona, que poc a poc se'n va del món, encara està entre nosaltres, desitjo que no se'n vagi, però no d'aquesta manera... m'antens.
    L'estimo tant.
    Et felicito, has aconseguit que se'm entel·lessin els ulls i qe una estranya sensació em recobreixi el cos.

    llegint la teva biografia, m'ha fet gracia, que varem néixer el mateix dia....però jo d'un any més.

    Una abraçada

  • imatges dures i tendres...[Ofensiu]
    ROSASP | 07-06-2005

    Has extret dels fets quotidians una gran dosi d'estimació i sensibilitat, contrastant amb la desesperació de la malatia que va arrabatant troços de records, com forats negres en el cervell.
    Trobo que escrius d'una manera senzilla i planera, alhora que ficant una força especial que neix de molt endins.
    T'aniré seguint...
    Un petó!

  • Les teves paraules destil.len sensibilitat Aina[Ofensiu]

    Atret pel teu comentari, del que et don les gràcies, ha volgut llegir els teus relats. Primer he llegit la teva biografia i és maco que gent de les illes circulin per la pàgina i facin la seva aportació. M'he llegit tots els teus relats, "En silenci" que descrius tot un grapat de sensacions i de sentiments d'una manera exquisida; "Estic farta", on llances el teu crit d'incomprensió de la rutina, de la hipocresia, un poema terapèutic. Quan l'acabes de llegir et notes més lleuger. I "Com la pluja" on m'ha agradat molt les imatges i les sensacions descrites, així com el seu ritme i la musicalitat. Però he volgut fer al comentari a "Alzeimer" que m'ha escarrufat tots els sentiments que anaves descrivint. La tendresa i la dolçor que hi ha. El renec de sentir com s'ha perdut el record. Preciós. Et dic de cor, que seguiré esperant relats teus. Sent que tens el do de la paraula. I no et desanimis. Per cert una miqueta més d'autoestima no et vindria malament. De moment no et valor, ja que esper més relats teus.
    Una forta aferrada pel coll des de Sóller, on visc.
    Josep-Keops

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de papallona

papallona

16 Relats

80 Comentaris

27120 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Hola, el meu nom és Aina i vaig néixer dia 20 de setembre de 1987. Visc a la planura de la magnífica illa de Mallorca, a un poble de la zona nord.
La gent que no em coneix me sol dir que soc molt tímida, i la gent que em coneix creu que soc molt extrovertida, no tenc terme mig. Potser aquesta és la principal de les meves carectarístiques, no sé... tampoc ho aniré a cercar...
M'agada molt escoltar música (sobretot si és d'Antònia Font), ensumar l'olor de la terra després de ploure, caminar per la sorra, nedar a la mar quan fa una calor sofocant, tenir converses sobre cap tema en concret, pendre el sol a la tarda, que em xiuxiuegin a l'orella, pintar i escriure. Hi ha molta gent que es sorprén que jo escrigui, no ho sap pràcticament ningú, però és que consider que els meus relats no són prou bons i per això m'avergonyeix una mica mostrar-los als amics.
M'he decidit de subscriure'm aqui perquè una amiga m'ha animat, i m'ha aconsellat que no deixi mai d'escriure. M'agrada escriure, però no m'agrada el que escric, per això agrairé els comentaris que em pogueu fer, gracies!!!