Als camins de l'esfondrada

Als camins de l’esfondrada,
Amb la prestesa de la recaiguda.
Als llunyans turons
Que rebassen de pes mort.
Als racons d’allò obscur,
A les mesures del desordre.
A tornar un cop més
Per no voler ser home
De més valor i menys temors;
De llavis més segellats
I més empenta sota la camisa.
D’actes i no de paraules.
De nou, als camins
Del poeta de les fades,
Aquell: el que verseja i verseja
Però mai fa res més que paraules.