Allà pel XII

Un relat de: rnbonet

El que no comprenc és perquè hauré estat tan babau, tan mec, tan fava, tan ruc, bleda i pallús. Seré inútil! No és fins avui que me n'he adonat que antigament, allà per l'Edat Mitjana, tothom parlava en vers. Curiós! No sé si vosaltres ho havíeu descobert. O no. Perquè no conec cap estudi, ni tesi ni tesina que en parle. Tant extraordinari el fet que potser caldria dedicar-li tot un tractat seriós i ben documentat. Veurem si em veig amb ànims!
I la deducció que he fet és ben simple. Si suposadament els documents de l'època reflecteixen la realitat, i si fem una ullada als textos medievals, veurem que quasi tots són en vers. I dic ‘quasi tots', emparant-me l'esquena- perquè certes homilíes són escrites en prosa. I és que m'imagine el mossèn rector dalt el púlpit, fent el sermó en vers... i em descollone! Què pensaríeu vosaltres de les rimes amb ‘Jesús', ‘Natzarè', ‘Senyora', ‘Getsemaní'? I tantes altres!

Per consegüent, cal concloure que les dues asseveracions primeres, a saber:

-jo= babau i mec, per no adonar-me'n
-parla E. Mitjana = versificada

són certes, testificades, ben provades.

I no és sols això, per un estudiós de llengües. Cal afegir que les interferències lingüístiques i semàntiques, els naturals préstecs entre llengües en contacte, el que actualment anomenem ‘estrangerismes', les elisions de sons determinats -economia de llenguatge- a més de ser d'ús habitual, han existit tota la vida.

I bona mostra, sense anar més lluny, ens la ofereix aquest fragment d'obra teatral, -en vers ben entés i clar, naturalment!- representada davant comtes i marqueses, allà pel XII.

"ELLA
Absent de calces,
mans rituals
¿encetem ritmes
del tot carnals?

ELL
Content i quiet,
xitxau trempant
portem la fera
ben prop del gat.

ELLA
Vine, bon home,
vine de grat;
farem cert nombre
molt afamat.

ELL
De fam, ben poca.
Ans un forat.

ELLA
Tot prest el tinc.
Al cau aboca.

ELL
Vols dir, amiga?
Seràs amant
sense fatiga
fins el ben tard?

ELLA
El que tu vulgues
amo i senyor!
De la conquesta
seré "pendó"!

ELL
No vull conquesta;
ans més ‘calfó (r)'.

ELLA
Seré el fornet
del nostre ‘amó (r)' "


I al meu entendre d'estaquirot, tòtil i badoc, no caldria afegir res més. A vosaltres us toca treure conseqüències.

Comentaris

  • rnbonet![Ofensiu]
    Màndalf | 11-01-2009


    Quedes enganxat als cigalons!

    I a la vida.

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Una rebolicada

  • Si l'Edat Mitjana no tenia res de mitjana, jeje[Ofensiu]
    angie | 05-01-2009

    era totalment col.losal, com el teu relat.

    Tens un humor, segurament heretat dels teus avantpassats medievals, jajaja... El "gust per la pebra" fa més saborós el text. Els versos són gairebé indigeribles per un prosista amb l'estòmac delicat, jaja

    Petons i feliços Reis!! (segur que tu hi continues creient)

    angie

  • Hola, Ramón![Ofensiu]
    Màndalf | 24-11-2008

    Com va la vida pel món?

    Jo vull afegir una cosa!

    ELLA
    Seré el fornet
    Del nostre amo (r)

    TOTS DOS (aixecant els braços, botant i rebolicant)
    I serà el bonet
    nostre senyo (r) ¡!

    Ahahahah, Ramon, tens un humor fantàstic. Dóna gust riure amb tu.

    Salut, amic

    M

  • Ara ja som al XXI[Ofensiu]
    M.Salles | 15-11-2008 | Valoració: 10

    i resulta que parlem en prosa, ves per on.

    He rigut molt. Un text amb sentit de l'humor i ànima picantona...

    (Gracies pel comentari, em dius que et sembla massa curt, ai làs, tendeixo al minimalisme, en poesia, tot m'hi sobra!)

    Ens llegim!

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356313 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!