Al blau blau blau

El salat ball de les ones em refrescà la memòria d'aquell temps en que temia i estimava el blau blau blau de la mar, quan el meu padrí m'explicava, des de la sorra, mil historietes de les criatures marines meravelloses que allà hi habitaven.

Deia que hi havia dofins, criatures nobles i belles, que saltaven molt molt alt. Que eren lliures i es sentien la felicitat en cada salt. Però també hi havia altres animalets menys agraciats, més obscurs i perillosos. Espurnes, em feien por, les seves descripcions eren cruels però certes. També em contava d'aquells homes que es passaven la vida en alta mar i les seves fatalitats.

I d'aquí em ve la meva controvèrsia. Estim la mar però li temo. Només els dofins que veig saltar em retornen a la màgia d'aquells estius a la roqueta tan estimada, observant la immensitat. I és ara, creuant el meu mediterrani que recordo la veu i les seves paraules. L'illa m'espera, trucaré al padrí, li donaré el missatge que el blau blau blau li dóna.