Aigua-sal, tristesa i valentia

Un relat de: betixeli

És tan fàcil i tan bonic plorar quan en tens ganes, quan un fet s'ho val o quan els ulls t'ho demanen…
La primera llàgrima aflora tímida, triga a créixer a la comissura de l'ull, talment com si es sentís insegura, com tu, de fer-se gran i esdevenir el que és, gota d'aigua i sal, i tristesa i valentia. Perquè cal ser valent per plorar, cal reconèixer que no estàs bé i que no estàs disposat a fingir més temps, fent veure que res no t'afecta, fent creure al cap que dins teu tot va bé.
I quan finalment alliberes la primera gota de pena, la resta ja ve donada, tu no has de fer res més, simplement parar la galta i deixar que aquesta deixi pas al traçat que seguiran totes i cadascuna de les llàgrimes que vindran a continuació.
És com una dansa masoquista i contradictòria , perquè vols parar i no vols, perquè no estàs bé però ho estàs, perquè vols cridar però que ningú et senti.
És aquesta la veritat dels fets, és aquest el resultat d'estimar en excés la vida.

Comentaris

  • però[Ofensiu]
    clariana | 04-09-2007

    les llagrimes també poden vessar d'alegria, recorda-ho sempre!

  • com t'ho diria...[Ofensiu]
    ullsmarrons7 | 09-07-2007

    No t'enganyo si m'has tret la llàgrima dels ulls, era tímida, però ha reflectit un sentiment. El teu relat m'ha emocionat, m'ha fet entendre una cosa, i a la vegada, moltes.
    Aigua-sal, tristesa i valentia. Unes paraules precioses per descriure un fet molt senzill i a la vegada, tan escandalós i tan íntim.
    I ara et dic, que cada cop que plori pensaré que sóc valenta per recòneixer un fet. Pensaré en el teu relat.

    Encantada d'haver-te llegit.
    Ho seguiré fent.


    ullsmarrons7

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

280 Comentaris

85076 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.