Afortunats

Badant pel passadís de novel•la de la biblioteca municipal anava avançant “pasito a pasito a bazar Perpinyà”. Una mica ajupida, amb les cames doblegades i el cap inclinat cap a l’esquerra, anava repassant un munt de lloms amb títols i autors, molts d’ells desconeguts, d’una estanteria pleníssima de llibres. Fortunata y Jacinta li va recordar la seva infantesa televisiva. N’hi havia moltíssimes però cap publicació l’acabava d’atreure prou com per llegir-la endinsant-s’hi per descobrir-ne la trama.
Era d’aquells dies en els quals se sentia nostàlgica i melancòlica, amb una sensació de déjà-vu, com si ja cap autor ni cap trama poguessin seduir-la o atrapar-la. Però senyores i senyors la màgia de la vida va fer que tot d’un plegat es va sentir observada per un noi assegut a l’ordinador, fent veure que estudiava, repassant-la de dalt a baix.
La mirava com si no hi hagués un demà i volgués esbrinar tot d’ella, fins al seu jo interior. Enrojolada per la inesperada situació de seducció i amb ganes d’aprofitar-la al màxim, va agafar ràpidament algunes obres i es va asseure just al seu davant. I fou així que, amb mirades d’il•lusió i algun somriure discret, amb que si “ai perdó que t’he tocat el peu sense voler”, que si “jiji”, que si “jaja”, que si “em dic fulana” i “jo sutano”, el cas és que la fortuna de coincidir en el lloc i en el moment precís, en un racó de món on ni les xarxes socials ni les cites per internet ho haguessin pogut fer millor, va propiciar una historia d’amor que els fa sentir les persones més afortunades del món.
I això que, tot s’ha de dir, i ho reconeixen obertament, a cap dels dos els agrada massa llegir. Prefereixen veure sèries i pel•lícules arraulidets al sofà.