ADÉU NAVARRO, HOLA PSC?

ADÉU NAVARRO, HOLA PSC?

Crec que ningú no hagués dit que les eleccions europees, que semblava que no tenien cap mena d’importància, havien d’esdevenir la formidable guillonina de carreres polítiques que han esdevingut. I no de noms sense cap importància, sinó de gent de primeríssima fila: el Borbonot, Rubalcaba, Duran i Lleida i Navarro. De moment. Déu n’hi do de la guillotinada. Jo no en recordo tant de tant potent des de l’UCD de Suàrez.

Ara bé, ja sabem que el nom no fa la cosa i el que crec que vol la gent no és tant canvis de noms sinó canvis de polítiques. Si noms diferents fan les mateixes polítiques potser sí que aconseguiran il.lusionar la gent durant un temps però després el desgast serà més ràpid i el final serà el mateix o pitjor.

Tots els que han plegat estan relacionats i d’una manera o altra en contra del dret a decidir de la ciutadania. Hi ha postures totalment esplícites com les del Borbonot, el Rubalcaba i Navarro i postures de continuar fent la puta i la Ramoneta com la d’en Duran i Lleida, que si bé formalment està a favor del dret a decidir crec que tothom estarà d’acord que, des de dins del catalanisme polític, ningú no li ha posat més pegues (justament per això ahir tant el PP com el PSOE ploraven desconsoladament la marxa de Duran a qui consideraven un gran aliat ).

Crec que als ciutadans no ens haurien de distreure d’allò que és el nostre objectiu: volem decidir. No volem que ens decideixin. No volem que ens converteixin en vassalls inerts d’una constitució que va votar majoritàriament altra gent i en altres circumstàncies. Si els dirigents polítics no entenen això, no hauran entès res i continuaran topant amb el rebuig de la ciutadania.

Hi ha polítics que pensen que la crisi política que patim és fruit de la crisi econòmica i jo penso que estan profundament equivocats. La política partidista ja estava en crisi abans de la crisi econòmica. Tal com jo ho veig hi ha hagut importantíssims canvis tecnològics – internet bàsicament – que han fet una revolució cultural i reclamen fer una revolució social i política, que passa per a que la gent decideixi col.lectivament sense delegar en unes institucions que, per una altra banda, s’han demostrat no només ineficaces sinó frívoles i corruptes.

Hi ha un clam sociològic brutal per una nova manera de fer política en la que la representació parlamentària esdevingui mínima i la democràcia directa vagi guanyant cada vegada més posicions.

Si el Borbonet no entén això, la república està servida. Si els socialistes no entenen això, d’aquí dos dies PODEMOS a Espanya els farà el mateix que ERC a Catalunya. Pel que fa a Duran i Unió jo crec que la història és una altra. Amb Duran i Unió pot passar qualsevol cosa: des de que esdevinguin un apèndix del PP fins que abracin el sobiranisme més radical passant per la possibilitat que

Duran esdevingui la principal alternativa al sobiranisme a Catalunya des de dins postulant-se com una alternativa electoral. També pot ser que de debò és retiri, però jo no ho crec. Duran creu que ha nascut per ser un polític molt important i per a ell molt important vol dir ser cap del govern. I no tinc clar que a hores d’ara descarti ni ser president del govern espanyol, ni ser president de la Generalitat, ni tant sols ser alcalde de Barcelona. Ja veurem.