Absolutament perfecte

absolutament perfecte. Sembla un relat oníric i real.

Com si qui realment l'escrivís fos la teva ànima, lluitant amb el teu jo físic.

I el final és únic. Imagino el teu somriure observant les dues ànimes etèries......

Un bes eteri.

Salz.

aquest relat de búsqueda de coratge dins la solitud, acompanyada per un Absolut que dóna empenta.. un Absolut que després potser no ha existit, que es fon quan arriba el dia i ja no fa falta per donar valentia.
Bonics jocs de paraules "la neurona del meu cervell ha fet click...", intens diàleg intern, animós dins de la melangia.. Allò que dibuixem als somnis embriacs és absolutament perfecte! per què no gaudir-ne una nit més...

sisi, comparteixo opinions d'aquests comentaris gloriosos de per aquí més avall. Llegiré una estona més: vull decidir si m'agraden més els teus relats o els teus poemes... (difícil tasca!)

absolutament perfecte, capità...

I saps un truco? posar un número al davant del nom que més t'interessi, en l'agenda del teu mòbil.... així no oblidas mai el seu nom... saps que és el primer que hi apareix.... ;-)

I mira, comentari amb número rodó... és que m'agraden els números rodons!

Un petó!

Aquests darrers dies he gaudit d'allò més veient les finals de conferència de la NBA entre San Antonio i Phoenix. Quina meravella veure la facilitat amb la que Tim Duncan encistella! Quin plaer adonar-me'n de com Steve Nash te al cap tota l'enciclopèdia del bàsket. Quina enveja veure la barreja de potència i talent ques destilen totes les jugades d'Amaré Stoudamire!

Doncs bé, missenyor, frases com aquesta:

"Un quadre pintat de dues ànimes etèries entrellaçant les seves essències en la clandestinitat dels somnis. Absolutament perfecte."

son a les lletres el que us he descrit una mica més amunt a la cistella.

Puc oferir-vos un compliment millor?

valen or en el teu relat...
Has sabut com els grans pintors acabar bé el quadre, signant amb el teu segell propi, rematant l'abstracció difusa de somni i realitat, ajudat per la droga de l'alcohol que dóna força només instantània per matar la timidesa i llençar-te a l'aventura de gosar estimar...
magnífic final, propi del Oh capità, meu capità... m'has fet membre etern del teu club de poetes morts!!!
una abraçada!!! ABSOLUTD'ABSOLUTS!!!

Un relat d'una persona amb falta d'estimació, una persona que necessita amor sense limits, que l'enteguin i l'estimin fins al final, aixo es el que em sembla que vol expressar l'autor amb aquest text.

absolutament bonic el teu relat, Ohcapità. Vas veure uns glopets de l'Absolut i vas poder escriure un relat en prosa plenament poètic, com aquest quadre pintat de dues ànimes etèries entrellaçant-se en les seves essències....

M'ha agradat moltíssim.

Molt bo!

M'ha agradat, el relat, sobretot per la confusió que crees. Passes de la feble realitat a la brutal confusió així que es va acabant el líquid espès de l'ampolla.
Salut!

Marc Freixa (Joan Petit)

Felicitats pel teu final "Absolutament perfecte". Un relat breu, però que dibuixa un somriure als llavis, i a la mirada, un relat perfecte, com ho dius tu? Absolutament perfecte

i no pas per recordar-la, si no per recordar a aquella persona tant especial... "Va, si! la truco" El seu nom? El seu pseudònim... enigmes que augmenten "la intriga". Una persona especial de la qual no se'n sap molt bé la identitat. Queda dissimulada entre les paraules del text, no se'ns dóna la seva total imatge.
Tot entre copa i copa. Entre pensament i pensament, mentre la ment va buscant pel seu camí enrere.
Una identitat per revelar... La veritat és que a mi m'intriga un "xic" a qui correspon la identitat de la persona! ;)