A tu, estimat

m'encanta la manera que has tingut de referir-te a la llegua, la veritat no m'esperava el final.

Seguiré llegin-te Brideshead!

Besots d'Ampariues.

Volia dir que l'he rellegit....jaja oblida aquest "relleti"que se m'ha escapat.

No m'esperava el final. L'he relleti i m'ha semblat perfecte.

més sentit a la llengua, Brideshead. A la nostra llengua estimada. Mai no hi haurà prou cants per aquesta llengua petita, per mantenir-la viva.

Gràcies per llegir-me i sí potser "sobtadament" hi és sobrer en el poema. Gràcies!!


petons

gypsy

I és ben cert... cada cosa que fem la fem en català.

ostres que bo!!!
No me l'hagués imaginat el final, em pensava que era d'amor a algú...
Molt original.

Juseph

Genial! Quin final tan meravellós.
I és que un poema com aquest només podia ser escrit en català!

L'he trobat a "destacats" i realment, t'arrossega fins al final, t'enganya de principi fins a la fi.

La idea argumental és sensacional, fins i tot millor que el poema.

Una abraçada. Sóc nou aquí, i tot just vaig descobrint petites coses que m'agraden molt.

necessitem una llengua, però la nostra llengua és l'amor

Un bon cant a la llengua. Ma fet recordar la part dedicad a ala llengua de: Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

M'ha agradat moltíssim aquest poema, penso que és un sentiment molt bo cap a la nostra llengua, que jo també comparteixo.

Crec que tothom hauria de sentir una estimació similar per l'idioma mitjançant el qual ens expressem perquè gràcies a ell ens podem relacionar.

Finalment ens hem de sentir orgullosos de poder tenir una llengua tant bonica per estimar.

Elena

una bonica declaració d'amor a la teva llengua. felicitats

Pensave que estave lleigint un encisador poema d'amor i em trobo amb un homenatje a la nostra estimada llengua. Mol encertat.

jajaja! No cal que digui res més...

Thalassa

COMENT

I per què no, donar un altre punt de vista?

D'entrada, dir-te que m'ha sorprès. És evident que això és el que pretenies. Enumerar tot un seguit d'imatges poètiques que ens encarrilen, de manera incosncient, cap a la descripció d'un amor entre dues persones. I nomésen arribar a la darrera estrofa, treus la carta de la màniga i capgires el poema.

Un aplaudiment.

Però... per què no una altra versió?

La poetessa ha trobat la persona a qui estimar. Tot el seu món és ple d'aquesta persona. Les alegries, els problemes , els dubtes, els pensaments, el cor, el desig... No hi ha res més que l'ésser estimat, davant del qual, al costat del qual, la poetessa perd la pròpia identitat perquè se sent immersa en aquest amor.

Només hi ha un moment en què la poetessa se separa de l'estimat: "només sóc jo / quan parlo en tu." És just en aquest instant quan la poetessa recupera la identitat... perquè parla en català: "I és que la meva vida / ...passa en Català"). I és clar, resulta que l'estimat ho fa en una altra llengua!!!

Bé. Potser és una bajanada. O un joc interpretatiu. Però... per què no?

Salut!

LLIBRE

Doncs sí, preciós, noia, aquests versos són genials, molt sorprenent, perquè certament, pensava que retrataves un amor...i sí, en certa manera, però hi veia més un amor humà!

Moltes felicitats i gràcies pels comentaris.

Penso que la millor manera de mostrar la nostra riquesa cultural per mitjà de la llengua no es podria fer de millor manera. Jo segur que no.

el segón cop que el llegeixo, el primer ja em va impressionar i he necessitat fer-ho de nou per no poder-me'n estar d'escriure't. Felicitats per la senzillesa. És un sol de poema

Thalassa

i un altre (amb el teu permís) per a pivotatomic, jaja
Efectivament, el final no s'espera. De fet, és un història d'amor però amb una llengua (la bategin, rebategin o l'ignorin tan com vulguin, segons qui).
Quan al compentari de pivotatomic, insistir que ben mirat té tota la raó. Potser hauries d'especificar més això de si catalano-valenciano-mallorquí-menorquí i ja posats a dir lluçanec i tot ("Visiteu el Lluçanès, garantia de qualitat").
Bé, ironies apart, des d'aquí un brindis a la meva estimada, la llengua catalana.
Una abraçada ben forta, brideshead!

Vicenç

Brideshead, després de llegir el teu poema m'he quedat amb la mateixa sensació que vaig tenir amb el Sexto sentido: t'has quedat amb mi i ho has fet de la millor manera: amb ironia i intel.ligència.
Chapeu!
Només una coseta... creus que a la darrera estrofa n'hi ha prou en posar català o seria millor especificar amb termes com; català/Valencià o la llengua que a València es coneix com a Valencià i que la comunitat científica anomena català... Ho dic per si, cosa improbable, en Fernàndez Díaz o algun dels seus acòlits visitessin mai aquesta pàgina... ;-)

Hola brideshead;
has fet un poema genial.No em surten altres paraules per definir aquest teu poema,
i de fet, l'he llegit tres vegades seguides, abans de comentar-lo, i em sembla que me'l posaré a preferits.

Increïble!! tens un altíssim talent, i no ho dic per dir, perquè no és gens fàcil dir tot el què has dit, i a més, amb la profundíssima senzillesa desembocada en el poema;
és boníssim, de veritat.

Hem de conservar les nostres esperances,
hem de fermar amb força la nostra estimadíssima llengua fins per sempre més!!

ENHORABONA,
I UNA FORTA ABRAÇADA!!!