A ralentí

Un relat de: ESTEL

Plana, tranquil·la o no però plana...

Plorant per tu s'encongeix el meu cor
Quan et trobo a faltar em manca l'alè
Resplendeix el meu rostre quan sé que et veuré
Quan estic amb tu palpita el meu ser

Però plana... No em trobo, no em sento
No m'agrada

No m'agrada acostumar-me a no tenir al que he anhelat tant


No m'agrada aquesta sensació de no res


Lluita de mentides per no aferrar-me a tu

Passió controlada... Com pot ser?

Cor incomprès per una ment que intenta ser madura

Plana...

Comentaris

  • Cor i ment...[Ofensiu]
    Naiade | 25-06-2009 | Valoració: 10

    ...quasi mai estan d'acord. Expresses molt bé la realitat amb "plana" el punt d'aturada entre la ment i el cor. Cap on tirar? Mentre no decideixis, resta plana. Descrius sensacions de buidor, d'anhels reprimits a voluntat, sensacions desplaents que emplenen el teu ser, il·lusions frustrades per la por a no dominar la situació a perdre el nord.
    Una forta abraçada gens plana

  • Aniversari[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Una nova oportunitat: plana com...[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-01-2009

    Afirmes contundentment: "Plana ... no em trobo, no em sento. No m'agrada".
    La primera idea que associo amb aquesta expressió teva és la sensació d'horitzontalitat, i per tant de superfície llisa, sense relleu, i dedueixo que aquesta absència és la que et dol, ja que cada detall de la pròpia textura és un indicador de la nostra personalitat, un element que ens fa diferents dels altres, davant ells i de nosaltres mateixos per reconèixer-nos...

    Ara bé, el darrer mot solitari amb què tanques el poema, després de la lluita entre el cor i la ment, bé podria ser una oportunitat, si te la vos regalar:
    Plana... com un mapa del tresor desplegat, que ofereix infinites possibilitats de trobades;
    Plana... com un plànol estès amb la ruta encara per decidir, en un moment en què qualsevol cosa és, encara, possible, ja que no hi ha límits;
    Plana... com una carta que espera encara les paraules definitives de la història que narra, on tot just és escrit l'encapçalament i tu decideixes què apareixerà...

    A ralentí, però sense aturar-te, has anat escrivint versos, emocions, pensaments, confessions, anhels, ... com ho faràs ara, enguany?

    Espero que els Reis hagin estat generosos amb tu, bonica!

    T'envio una abraçada expectant,
    Unaquimera

  • molt suaument[Ofensiu]
    ANEROL | 07-11-2008

    expresses la buidor del cor, de la soledat

  • Anhel[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-07-2008 | Valoració: 10

    No puc endevinar del tot el que suposo. Imagino que has escrit això pensant en algú que tens a prop però que d'alguna manera sents i no sents, que et manca quelcom que anheles molt profundament.


    Sergi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ESTEL

32 Relats

237 Comentaris

43520 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Sempre m´ha agradat escriure però sense intenció de fer literatura, ho he fet perquè necessito transmetre el que sento, he escrit a la meva mare moltíssimes vegades, ara també al meu fill, quan m´he empipat amb algú i no he tingut la possibilitat o no me atrevit a dir-ho, , quan volia dir-li a algú que era feliÇ de tenir la seva companyia, quan m´he enamorat , en fi m´agrada.
Però en realitat estic aquí perquè gaudeixo llegint als autors què transmeten tant bé situacions de la vida, sentiments....., reflexions, que tots hem sentit o ens hem plantejat en alguna situació..........