A les sis i a les sets

Estic tan atrafegada de feina que, per esbargir-me, m'he connectat a Internet per fer llegir algun relat dels que em toca comentar (= COMENT...) i he pensat que no sé res de tu. Dit i fet, he clicat el teu nom i aquí em tens.

Què se n'ha fet de tu? No hauràs deixat d'escriure, oi?

Un petonàs i una abraçada, noi!

Curiós i diferent, aquest poema. No et sabria dir exactament en què, ja que la meva capacitat per analitzat i valorar poesia és massa limitada... Simplement, al llegir-lo, m'ha creat una sensació distinta a les que solc tenir quan llegeixo poesia per aquí (i m'ha sortit un rodolí!)

Biel.

M'agrada com jugues... amb les paraules!!! m'agrada com descrius un sentiment tant dolç... m'agrada molt!

GràcieS!