Cercador
A l'altre costat de tot
Un relat de: Alex RoaHas sortit algun cop a les estrelles,
Intempèrie de gel,
Tèbia nit de llums sense espelmes?
Boles d’acer forjades en cel,
Ulls sense mirada
Que penetren en les ànimes.
Has espurnejat veient-les de prop,
Embolicant-se en l’amenaça
D’explotar en el teu rostre absort?
Terra que empassa les teves cames llargues,
Enterrant els teus focs
En el més profund de les teves pors.
Algun cop t’has vist al cel,
Dibuixat amb ombres
I colorit amb espai?
Jo si, i vaig tenir por.
Por de no trobar-me de nou
A l’altre costat de tot.
Intempèrie de gel,
Tèbia nit de llums sense espelmes?
Boles d’acer forjades en cel,
Ulls sense mirada
Que penetren en les ànimes.
Has espurnejat veient-les de prop,
Embolicant-se en l’amenaça
D’explotar en el teu rostre absort?
Terra que empassa les teves cames llargues,
Enterrant els teus focs
En el més profund de les teves pors.
Algun cop t’has vist al cel,
Dibuixat amb ombres
I colorit amb espai?
Jo si, i vaig tenir por.
Por de no trobar-me de nou
A l’altre costat de tot.