A l'altre costat de tot

Un relat de: Alex Roa
Has sortit algun cop a les estrelles,
Intempèrie de gel,
Tèbia nit de llums sense espelmes?

Boles d’acer forjades en cel,
Ulls sense mirada
Que penetren en les ànimes.

Has espurnejat veient-les de prop,
Embolicant-se en l’amenaça
D’explotar en el teu rostre absort?

Terra que empassa les teves cames llargues,
Enterrant els teus focs
En el més profund de les teves pors.

Algun cop t’has vist al cel,
Dibuixat amb ombres
I colorit amb espai?

Jo si, i vaig tenir por.
Por de no trobar-me de nou
A l’altre costat de tot.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer