A L'ALTRA BANDA DEL BOSC

La boira que des de fa dies envaeix aquestes contrades, és avui encara més espessa, freda i humida. La visibilitat és gairebé nul•la i més enllà d’uns pocs metres, els camins que esquerden la boscúria s’esvaneixen en la boirassa Els troncs dels arbres més propers desapareixen de la seva vista i amb prou feines veu poc més que les soques. Però a ell no li preocupa gens ni mica caminar enmig d’aquesta grisenca foscor ambiental ni li impedeix, malgrat no tenir cap referència visual, anar fent la via de retorn a la seva acollidora llar.

Ahir, al capvespre, va marxar de casa, sense fer fresa, discretament. No el va desanimar el fet que la climatologia fos, si fa no fa, semblant a la d’avui, amb una espessa, humida i freda boira, ni que hagués de caminar de nit en la solitud d’aquell bosc que, emboirat, esdevenia tètric i fantasmagòric. No és poruc i això no li representava pas cap problema. El desitjat objectiu que pretenia assolir a l’altra banda de l’immens bosc feia que valgués la pena intentar-ho. Ha passat la nit fora de casa fent de les seves. Bé, en realitat fent allò que havia anat a fer. Si algú s’adonava que se n’havia anat, cosa improbable, ell no podria ni explicar ni justificar el motiu de la seva escapada. Seria impossible. Mala sort. Però, amb tot, s’hi arriscà. És jove i ple d’energia vital i necessitava sortir a escampar la boira –en sentit figurat, és clar- i alliberar-se del neguitós desfici que l’estava mortificant aquests darrers dies. Era una ocasió única que no podia desaprofitar perquè sinó ho feia ara, hauria d’esperar molt temps. I ell no estava disposat a esperar.

Així, doncs, desprès de la visita a la granja veïna, tornava a casa esgotat però satisfet. Allà, en aquella granja, a l’altra banda del bosc, hi ha la causa del seu desfici, una preciosa gossa blanca en zel.