A la meva tomba

Un relat de: BARBABLAVA

Inspiro-respiro.
Em rel·laxo.
M'allunyo del món.
Oblido paraules i insinuacions.
M'estiro plàcid i tranquil
per recuperar els meus somnis
en el precís moment en què els havia deixat.
Bufo. Em menjo les ungles.
Sóc pervers i ningú em veu.
Agafo el catàleg d'imaginacions i l'obro a l'atzar.
Cloc els ulls i deixo córrer els pensaments,
que em fan pessigolles dins del cap…
I noto la flaire d'antigues civilitzacions,
el gust d'una tempesta,
o el tacte d'un somriure de cotó.
A la meva tomba,
tanco els ulls profundament
i invento la història al meu aire:

"Viatjo per mi mateix com un turista,
i vaig a veure les runes del meu cor,
monument d'interès universal,
antic símbol que es conserva en bon estat…
Ningú l'ha intentat reconstruir, ni ningú ho farà mai.
I em trobo al sr. monotemàtic parlant d'ell mateix,
i a la princeseta humil que té ganes de ser menjada.
Mentre el cavaller valent fa la migdiada
i el monstre misteriós surt a caçar;
però s'ha deixat l'espasa en la luxúria dels seus pensaments.
Un fabulós cagadubtes filosofa sobre dil·lemes que mai resoldrà i el punk se li'n riu a la cara i no sap per què…"

Riiiiiing!!!!
Merda, ja és de nit. Hauré d'aixecar-me de la tomba per aconseguir una mica de sang…

Comentaris

  • Tomba[Ofensiu]
    George Brown | 30-05-2005

    Tots tenim la nostre pròpia tomba... com a tomba entenc aquell lloc on estem tranquils, aïllats de tot el món, sense problemes, sense preocupacions, on ens retrobem a naltros mateixos i som capaços de tot.
    Lloc real o imaginari, on ens sentim bé, on podem ‘parlar' amb el nostre jo interior, on ens veiem com ens agradaria ser, on la vida és fàcil...
    ... llàstima que no podem viure en la nostre tomba, i hem de sortir al món real a buscar ‘sang'...

    una abraçada,
    Jordi.

  • No sé què dir-te...[Ofensiu]
    Llibre | 31-12-2004

    I és clar, la pregunta és... aleshores per què escric?

    Bé: no sé per què, però quan llegeixo un relat sempre és per ser comentat. No m'agrada llegir-lo i passar-ne de llarg. Tan si m'arriba com si no m'impacta, provo de dir-ne alguna cosa. Sempre hi ha alguna paraula davant una història o un poema.

    Però és que ara, amb aquest... és un garbuix de sensacions. És com si al llarg del poema hagués passat molt de temps.

    Primer cerques el moment de pau per recuperar els somnis, i et tanques a la teva tomba, que pot ser el teu mateix cos, tu mateix/a. Després viatges per aquesta tomba (suposant que la tomba sigui el cos) i expliques allò que trobes, tot barrejant-t'ho amb un possible somni. O és tot un somni? O la tomba és el somni?

    I al final... el final. El despertador. Abandonar la tomba per aconseguir sang. Sang? Aleshores tot plegat pot ser un joc, una metàfora vampirística (amb un vampir que usa despertador). O la sang pot l'única metàfora vàlida i és allò que ens fa mantenir-nos en aquest món. El treball, els diners... Ens agradi o no, és el que ens permet continuar aquí.

    Ja t'ho he dit: un garbuix de sensacions. I no sé què dir-te (dúe n'hi do!, no?, per no saber què dir!).

    Salut!

    LLIBRE

  • ostres pedrin[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 29-12-2004 | Valoració: 9

    de vegades quan faig un cop dull per relats trovo una mena de complot en uns quants relataires, i en pregunto ? som els catalans tan llatins com els demes o som mes grecs.
    ens agrada la tragedia i el drama, pero encara mes ser recargolats.
    et puc preguntar jo tambe, que et sentes?
    et puc dir que tens influencies islamiques?
    sense ofendre es clar, (per si de cas) la teva prosa tambe es dolça com els versos coranics
    tot un misteri.
    Potser com el teu nom?
    salutacions
    manel de Lino

  • Genial[Ofensiu]
    Ilargi betea | 13-09-2004 | Valoració: 10

    Hi ha coses que no canvien, com el fet d'haver-se de llevar per poder guanyar-se la vida siguis un mortal o un vampir, o com la qualitat dels escrits d'alguns relataires! ;)
    M'agraden molts aquests poemes surrealistes que escrius, sobretot m'ha encantat la part en la que descrius la història a la teva manera. És genial, de debò!

    També volia agrair-te els teus comentaris, sobretot l'últim (el de "si em torno a enamorar") i me n'alegro molt que els meus t'ajudin a somriure, encara que sigui només un instant. És la màgia de relatsencatalà!! ;)
    Sembla mentida que es pugui arribar a agafar afecte a persones que no has vist, i amb les que ni tansols has tingut mai una conversa, però mira, de tant en tant passa i jo ja te n'he agafat! XD

    Per cert, un cop vaig veure que "Ilargi Betea" era el títol d'una canço d'aquest grup, però encara no he tingut l'oportunitat de sentir-la, tot i que m'han dit que és molt punk. És bona?

    Doncs bé, seguirem en contacte per aquí,no? Estaria bé veure'ns a la propera trobada, ets una de les persones que em vaig quedar amb ganes de conèixer a la primera.

    Una abraçada carregada de màgia des del bosc de les fades!

    PD: I ara em toca a mi preguntar... d'on surt el teu sobrenom?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

75229 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.