A la butxaca

Acabo de llegir aquest irresistible inventari d'alegries quotidianes i no tan quotidianes (mai no se sap, más vale prevenir que curar), uns dos anys després que l'escrivissis, i em sembla que gairebé un any després de l'últim comentari inserit.
Fa poc he llegit un comentari teu a un poema de fa un quant temps d'Unaquimera, Abracadabra, un poema que s'agermana amb aquest teu. Tenen tots dos raigs de sol atrapats en versos dolços i suaus que li canten a l'alegria de viur. Més exaltat el teu, més asserenat el d'Unaquimera.

Suposo que des d'aleshores, des de fa dos anys, les butxaques hauran anat creixent d'embalum, i, és obvi, fent-se més i més lleugeres . Ajudant-te a volar.

Salutacions,

franz

Sens dubte un poema que transmet optimisme i una manera d'afrontar el dia a dia molt saludables. I és mèrit teu haver estat capaç de treure profit del gest, el simbolisme i la importància de buidar les butxaques tot creant un clima de complicitat poc freqüent.
Sens dubte és un exercici personal i d'escriptura excel·lent.

Jo què hi duc a les butxaques? Res. Perquè els somnis raonables els duc al cor.

Ben cordial,
Jofre
: - )

el lloc que tinc a la teva butxaca

Avui ha fet molt de solet, així que, no se ben bé com, se m'ha quedat a la butxaca
un xic de llum,
un raig d'escalfor,
un dia clar,
un color nou,
un somriure relaxat,
i un bocí de paperet amb un vers mig escapçat...
Gràcies per fer-me remenar-la! Així he pogut fer la troballa. Una abraçada de les bones,
Una quimera

Jo hi tinc sovint somriures juganers, somnis agosarats, il·lusions de recanvi i moltes ganes de descobrir nous camins en moments inesperats.

Un poema vital, fresc, sincer i molt optimista!
És preciós saber trobar tot allò que tens dins la butxaca o dins dels cor; quan només es pensa en el que hi manca, el forat és fa molt gran i s'escolen fugissers petits grans tresors.

Felicitats Queca!
Petones i abraçades!

... hi porto! i de tanta que en porto crec que se m'està estripant la butxaca. Per això sempre agafo per fora la butxaca de l'abric... no voldria pas quedar-me sense! :)

Doncs, res! He pensat, en acabar de llegir-te. Habitualment, no porto gaires coses a les butxaques de les xaquetes o de l'abric, perquè tard o d'hora em caurien... I ahir vaig caure en què, ultimament, els pantalons que porto no en tenen, de butxaques autèntiques... Però, engrescada per la teva pregunta, he rebuscat més a fons, i a força d'insistir he trobat algunes engrunes d'amor, una pedra molt bonica que feia dies que buscava, i algun bon record ("Guarda los buenos recuerdos para los malos momentos") d'aquells que et fan somriure encara que només sigui amb els ulls...
De claus no em porto, per por de perdre-les i tenir un ensurt, però m'agradaria molt trobar la de l'esperança, així que continuaré rebuscant , potser per alguna peça que fa temps que és penjada a l'armari... Ja veus, ja veieu, que no les porto gaire plenes, així que si algú vol guardar-hi alguna cosa bona, endavant: hi cap!
Una quimera

Captivant, amb els teus meravellosos escrits, encara m'enrecordo el que ens vas dedicar!

MuaSs!

un vers per inventar!!
m'ha agradat!!! siq ue hi dus coses, no!?!?!?jejejejeje
si, si que estudio allà!!!! però sóc tant despistada que segur que t'hi he vist, i no et reconec...jejeje
bé, bona entrada i sortida d'any!!!!!
i gràcies pels comentaris!!!!!

en una butxaca hi porto un forat, perquè quan es cansin de mi les coses, es puguin alliberar...
i l'altra la tinc buida, així quan necessiti quelcom em podràs ajudar ja ja ja
m'ha encantat la teva senzillesa i humanitat i és que se't veu en la cara que és una sort està al teu costat... o en la teva butxaca.
Una abraçada!

És fantàstic! Fruit d'una imaginació increible...realment m'has fet disfrutar molt guapa!
Un petonàs!!!

m'agrada la teva poesia, no deixis d'escriure, et seguiré llegint

al fons de la meva butxaca i tinc el meu llibret de poemes per a tu.

No val RES, perquè vaig decidir que el regalaria a tots els que estimo.

Em cal però, el teu carrer, et. si et sembla bé. Aleshores, me'l treuré de la butxaca per fer-te'l arribar...

quants tresors Queca! Quanta bellesa! Quanta vida que hi trobo a les meves butxaques després de llegir-te!

Oh Queca! Quina alegria tan gran he trobat a la meva butxaca després de llegir-te.

Hi he trobat FE en la GENT JOVE, hi he trobat una deu inesgotable d'amor, de joia, de llum i de llibertat.

I no puc continuar explicant-te ara mateix, què hi he trobat en la butxaca, perquè no acabaria...mai. Ni l'any que ve.

Una abraçada MOLT gran. Més gran que les onades, que el mar i que l'infinit. (No m'estic de res jo , ja ho veus)

carai... llamp de butxaca! Molt entretinguda sí... M'ha agradat moltíssim aquest poema noia!! És força llarga la poesia, però gens pesada... M'he quedat amb ganes de llegir més i tot xD! Bé.. simplement dir-te que em caus molt bé! Fa poc que ens coneixem però ets del millor que he vist mai! I que comptis amb mi pel que sigui, vida! Així que ja saps... si res, aquí estic ;)
Moltíssims petons bonica!!
Espero més relats teus... :P

NoKia

Hola!

És la primera vegada que et llegeixo i m'ha agradat el teu poema, l'he trobat alegre i molt lleuger!!

Jo a la butxaca també hi duc...
bocins de vitalitat
per si en algun moment em trobo cansada,
i unes gotes de colònia fresca
per perfumar les estones més feixugues.

Et seguiré llegint!

tens la butxaca. Segur que si se't fa un forat, no trigues gens a omplir-la.
Felicitats,

Pots torbar molt més en la butxaca, segu que si busque una mica més trobaras tot el que hi ha en la meva.Jeje!!
Un poema divertit i "simple" que reflexa la teva personalitat desenfadada i atrvida.
Segueix aixì!!
T'ESTIMO!!