Cercador
500 aC - El viatge i el saber
Un relat de: Jordi Piqueras- Compartir:
Amb la mirada a la llunyania, desitjava aprendre. Sabia abans de començar que el pitjor que podia succeir era que les meves pors m’aturessin. Res més havia de témer davant de les noves experiències que esperava trobar en salpar.
Gaudia i somreia imaginant com serien els indrets on mai abans havia estat, les textures i colors de tresors encara desconeguts per a mi, l’olor d’essències embriagadores i les ensenyances dels savis en ciutats plenes d’escoles de coneixement.
Fins que, passats els anys, vaig arribar al meu destí. Però aquell ideal inicial, assolir el final del viatge, era més que un desig. Ara sé, però, que senzillament es tractava de viure.
I puc dir que a tots els ports on he atracat, de tots els que he salpat al llarg d’aquesta vida, m’han donat allò que em calia.
En aquest darrer port, puc dir-vos que el que em calia era no-res. Sense cap mena de dubte, ho he après tot. Ni més ni menys, el que em calia saber.
Gaudia i somreia imaginant com serien els indrets on mai abans havia estat, les textures i colors de tresors encara desconeguts per a mi, l’olor d’essències embriagadores i les ensenyances dels savis en ciutats plenes d’escoles de coneixement.
Fins que, passats els anys, vaig arribar al meu destí. Però aquell ideal inicial, assolir el final del viatge, era més que un desig. Ara sé, però, que senzillament es tractava de viure.
I puc dir que a tots els ports on he atracat, de tots els que he salpat al llarg d’aquesta vida, m’han donat allò que em calia.
En aquest darrer port, puc dir-vos que el que em calia era no-res. Sense cap mena de dubte, ho he après tot. Ni més ni menys, el que em calia saber.
