5. En Martí Sanmartí

Un relat de: rautortor

Ja era molt vell quan el vaig conèixer. Jo tindria uns onze anys, a punt de descobrir misteris que em causarien una gran decepció. Aparegué un bon dia, després de les classes de la tarda. Semblava un captaire, cabell blanquíssim, sense afaitar. El seu aspecte era, a primera vista, sospitós, propi d’una persona de poc fiar. Això no obstant, es mostrava afable i bonhomiós. En un tres i no res estàvem tots asseguts al seu voltant, amatents a tot allò que ens explicava. Dels seus llavis sorgien paraules sàvies i alhora divertides, històries increïbles de rodamóns.
Però, el que més em va desconcertar fou la reacció de les persones que passaren a prop del rogle. Amb aire plaent es limitaren a exclamar: Guaita, ha tornat lo Martinet. I el saludaren afectuosament com si el coneguessin de tota la vida. Durant els dies que rondà per la vila, la gent li oferia queviures i el convidava a beure. D’altra banda, si preguntaves als pares per la vida i miracles del Martinet, et responien amb un lacònic ja ho veuràs. I tu te’n feies càrrec, fins a cert punt, atès el munt de misteris que conformaven la nostra vida d’infants i atès, també, el fet que tots aquests enigmes tenien un origen comú, els pares.
Les trobades amb lo Martinet duraren ben bé fins a les vacances de setmana santa. Un bon dia, en fer-se clar, aparegué a l’horitzó una bromada amenaçadora. Avui en caurà una de bona, anuncià el pare. El curiós és que, mentre ho deia, em mirà de reüll, amb una expressió que em recordava les nits de reis.
Val a dir que la tronada fou espectacular. Va ploure sense parar fins a mitja tarda. Quan va amainar i la canalla vam sortir al carrer a jugar amb els tolls i les torrenteres, ens vam topar amb lo Martinet. Aquesta vegada ens va portar cap a l’eral i, un cop allí, ens va convidar a seguir-lo atentament amb la mirada. D’una revolada es posà a córrer a tot drap. Més que córrer semblava volar. Fins que el vam perdre de vista. Aleshores, el cel s’il·luminà amb un magnífic arc multicolor, el més gran i brillant que recordo.

Comentaris

  • Enhorabona Finalista[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ......................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Aniversari” que s’editarà a finals de 2020.
    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).
    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................





  • Trobades i records.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-03-2020 | Valoració: 10

    Què entranyable relat, biogràfic. És molt bo i té un interés molt bé pel En Martí, en el qual fa recordar com és l'ART DE SAN MARTÍ. Originalitat sí, que té.... Rautortor.
    Si tens temps pots llegir-me l'últim poema meu...gràcies.
    Saluts
    PERLA DE VELLUT

  • Entranyable record[Ofensiu]
    brins | 18-03-2020 | Valoració: 10

    Crec que ja et vaig comentar aquest relat ahir, Raül, no sé si és que alguna cosa va fallar o si l'has penjat per segona vegada, però de totes maneres em plau tornar a dir-te que expliques aquest record d'una manera deliciosa i sentida. Felicitats per saber escriure tan bé.

    brins

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138551 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen