3a jornada d'economia i empresa familiar de Caldes de Montbui

Un relat de: Chelsea, the classic girls of 60's

Un desgraciat matí d'un bon dia d'aquest mes, la professora d'economia ens va obligar a asistir a les III jornades econòmiques de les PIMEs de Caldes de Montbui i què es va dur a terme al Balneari Broquetes. Vaig assistir junt amb altres de la classe, vam poder veure en directe a la burgesia calderina, i a alguns altres burgesos d'àmbit nacional... algun membre d'alguna patronal, alguna dona del Banc Sabadell i un parell d'empresaris del poble.

Destinada a escoltar amb atenció, vaig asseure'm ben aprop per poder 'gaudir' de les 'meravelloses' paraules d'aquests personatges: Tots, i sense excepció, van animar a les petites i mitjanes empreses calderines (i nacionals) a deslocalitzar el procés industrial perquè la mà d'obra nacional (no qualificats, els obrers) no resulta rentable per l'empresa. Per si fos poc, van acompanyar el discurs incitant als empresaris a exigir a l'administració pública més ajuts econòmics per tal de poder assolir els seus objectius (óbviament, la deslocalització) i van recolzar-se amb la teoria, bastant hipotètica, de que ells sustenten el nostre sistema econòmic i de què han de buscar reduïr costos perquè, al cap i a la fi, tots busquem ampliar el benefici.

Només iniciar-se l'event, el meu cos va començar a patir les conseqüències a escoltar totes aquestes manipulacions capitalistes. Suor freda, set, els músculs se'm contreien i la veu flaquejava... i el cap començava a rodar, pensant com era possible escoltar les bajanades que es deien. En un primer moment vaig pensar que era jo, que estava malinterpretant els seus comentaris i que era massa crítica, però poc a poc, i veient com es succeïen els torns de paraula i com en cada moment intentaven argumentar a favor de l'anterior, vaig començar a pensar què potser eren ells, que tenen una imatge massa material del món, que només els interessa enfonsar-nos, que solament miren per ells mateixos... Com gosen demanar a l'administració pública ajuts per dur a terme la deslocalització? La gent estava atenta, els meus companys no es qüestionaven, només escoltaven i asentien amb el cap. Potser és perquè es veuen com a empresaris? O potser perquè jo em veig com l'obrer? El que jo no entenc, és com es gosa demanar als diners de l'administració pública, els diners de l'estat, els diners del poble, ajuts per tal de marxar. Quan ells deslocalitzen el procés industrial deixen als nostres treballadors al carrer, treballadors que cobraran de l'adm. publica la qual haurà de fer front cada cop més a aquests 'no qualificats' acabant per l'endeutament nacional i les conseqüències que això comportaria per l'estat. Continuaren amb l'idea de què ells sustenten el nostre sistema econòmic, oi tant! perquè aquest sistema es basa en això, en la ruïna de tots, pel benefici d'uns pocs. I jo escoltant això em preguntava, que farien aquests sense els 'no qualificats'? Perquè aquests burgesos, capitalistes, empresaris, egoistes fan una feina molt lloable, estàn a un despatx dirigint el que els altres duràn a terme, s'han aprofitat de les seves aptituts (en el millor dels casos, perquè en molts ho dubto) per considerar-se superiors a la resta de la població i han aprofitat la desigualtat social que ve establerta per aquest sistema, el que ells tant defensen, per tal de poder crear un imperi econòmic que (quina casualitat) heretaran els seus fills... I si aquests, que han tingut la sort de no haver de pagar una hipoteca, de poder estudiar, i de poder menjar han destinat els diners -que han extret de beneficiar-se que d'altres no poden pagar la hipoteca, ni estudiar ni menjar- per montar un negoci, que podem tenir en contra d'ells? Doncs podem dir que el seu mega-imperi es fruït de la mateixa desigualtat social que implica el capitalisme, podem dir que si tots els obrers, tatxats de 'no qualificats' com un simple factor productiu encomptes de com persones, fosin tan 'qualificats' com ells el seu mega-imperi s'enfonsaria, perquè al cap i a la fi, qui fa la feina, qui la realitza és aquell obrer que curiosament cobra menys d'un terç (per ser generosos) del que la seva feina produeix. I si aquests obrers autogestionessin l'empresa com a treballadors? Oh si! estic parlant de 'cooperatives'... perquè si els obrers creesin empreses amb la forma jurídica d'una cooperativa, molt em temo que la població del país augmentaria el seu nivell de vida, i quina pena que els 'qualificats' veurien com poc a poc han de formar part dels 'no qualificats' per tal de subsistir.. I en aquest punt entendrien que el que feien no era just, i que els que en realitat sustenten el sistema no són ells.

Però són molt intel·ligents aquests 'qualificats' perquè saben que aquell dia arribarà, més tard o més d'hora, i per això ens enganyen, ens fan creure en aquest sistema als perjudicats de tot aquest muntatge. S'excusen en el sacrifici de la seva feina, s'aprofiten de les necessitats bàsiques de la població i a més no tenen pietat en abandonar un territori perquè no els resulta rentable i amb això enfonsar a més de 40 milions de persones.

Aixó si nois, escolteu i assentiu, poseu-vos en la figura de l'empresari i no dubteu que el nostre sistema ens porta al progrés. Quan menys us ho espereu, quan les vostres butxaques estiguin repletes d'or i la panxa ben plena aquells 'no qualificats' com simples màquines en cadenes de muntatge apostaran per una alternativa, i espero que hàgiu omplert be la panxa i les butxaques perquè apartir d'aquell moment us tocarà viure en la mateixa situació que els vàreu deixar: en la més profunda misèria.

Comentaris

  • Oleeee[Ofensiu]
    L'ull de la subcultura | 17-12-2005 | Valoració: 10

    Beti, ole els teus cullons, moltbo enserio, putus burgesos de merda, jo quan mu vas explikar ja flipava.. com deu ser sentir-ho de les seves fastigoses i pudentes boques, no mereixen res mes k morir.

    Salud i Anarkia!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: