29/Gener/2011: Tot s'acaba per començar de nou

Les nits s'estàn fent més obscures que mai. Els silencis ja no existeixen, no hi ha res que callar. Els nostres sentiments estan a punt de romre's, i tu no t'anadones, no ho saps. Ja no puc fer-te entrar en raó. Tenc la sensació de que no serveixen per res les meves paraules i decidesc que siguis tu el que donis el darrer pas.

Les llàgrimes m'impadeixen que et vegi amb claritat, i els meus ulls estan ja vermells. Estic farta d'escoltar-te. D'escoltar mentires una rere l'altra. Ja basta, perfavor.
Agafo el mòvil i començo a caminar lentament cap a la porta. Et noto darrere meu, però no em giro. Vols quedar bé, però l'únic que de veritat desitges és quedar-te sol i cridar a alguna de les teves amiguetes.

Una paraula que arriba fins a mi em conmou. Vull contestar, matar-lo només amb una simple darrera oració.
-Això era tot el que em volies dir?-Dic per fi. La veu em sona amb un tò bastan rar, però no importa.
-Era això tot el que volies et digués?

Basta! Sempre està igual, mai canvia, i mai ho farà. Però aquesta vegada no em guanyarà, li toca perdre, perdre'm. Basta de tonteries, basta d'enfads. Basta de mals humors. Basta de continues guerres.Basta de tot, basta de tu.

Obro la porta i surto a l'exterior. De la meva boca no hi surt ni el darrer adeu.
Sé que a partir d'ara s'obren les portes d'una nova etapa de la meva vida. I us puc assegurar que aquesta vida no s'assemblarà per res a l'anterior.






29/Gener/2011