Cercador
20 de març de 2014, 02:00 h.
Un relat de: Alex Roa- Compartir:
Despert, i són les dues;
La nit ja no és somniar,
M’adreço sol a mi mateix,
I frego el vers més clar.
El llapis sobre el blanc paper
És l’únic gran soroll.
Però sento forts els pensaments
I crido sota el coll.
La nit m’ha regalat el dia,
El dia m’ha dut a la nit.
I l’endemà, sense explícita alegria
Sabré que avui m’he vist feliç.
La nit s’arrossega sota el pit,
L’aire se m’omple de son dolç;
Em moc sense estimar-me el llit,
I recordo que, amb tu dins,
Mai no estic sol.
La nit ja no és somniar,
M’adreço sol a mi mateix,
I frego el vers més clar.
El llapis sobre el blanc paper
És l’únic gran soroll.
Però sento forts els pensaments
I crido sota el coll.
La nit m’ha regalat el dia,
El dia m’ha dut a la nit.
I l’endemà, sense explícita alegria
Sabré que avui m’he vist feliç.
La nit s’arrossega sota el pit,
L’aire se m’omple de son dolç;
Em moc sense estimar-me el llit,
I recordo que, amb tu dins,
Mai no estic sol.
