Cercador
1.970 dC - El crit i l’esperança
Un relat de: Jordi Piqueras- Compartir:
Els anhels. Els desitjos compartits. Tots aquests que al llarg d’anys han hagut d’estar soterrats, ara sortiran a la llum.
Ens comprometem a fer-ho, com ho van fer els nostres pares i avis. Ells ja van pagar amb les seves vides un preu massa alt, massa sovint. I ara ens toca a nosaltres.
No calen més mirades enrere. Hem d’avançar sense defallir per recuperar allò que els van prendre i que gaudiran els nostres fills.
I potser nosaltres també patirem el rebuig, el menyspreu i les escomeses que intentin fer-nos caure. Però el que no saben, el que no s’esperen és que tots junts nosaltres els farem tombar.
Tant de bo, els que són petits ara i els que han de néixer mantinguin amb fermesa el que aconseguim.
Tant de bo!
Ens comprometem a fer-ho, com ho van fer els nostres pares i avis. Ells ja van pagar amb les seves vides un preu massa alt, massa sovint. I ara ens toca a nosaltres.
No calen més mirades enrere. Hem d’avançar sense defallir per recuperar allò que els van prendre i que gaudiran els nostres fills.
I potser nosaltres també patirem el rebuig, el menyspreu i les escomeses que intentin fer-nos caure. Però el que no saben, el que no s’esperen és que tots junts nosaltres els farem tombar.
Tant de bo, els que són petits ara i els que han de néixer mantinguin amb fermesa el que aconseguim.
Tant de bo!
