1.850 dC - El foc de les paraules

Ni el llum de totes les espelmes enceses il·luminarà les tenebres que ens envolten. Albirar el cel ple d’estels tampoc portarà l’esperança que mereixem. Pregar per l’arribada d’un salvador és només una quimera.

Els hem de fer veure que ells no ho tenen tot. Que nosaltres, cadascú sense excepció, som els qui fem bategar el món. Que n’estem farts d’aquesta eternitat de no-res. Ens han explicat històries, i ens les hem cregut com un ramat al seu pastor. I no som ovelles. Som dones i homes que viuen, que volen una vida plena. I la tindrem.

No ens emmirallem en profetes de paraules buides. Creiem, d’ara en endavant, només en les nostres ments i les nostres mans per fer-ho realitat. I ens adonarem que, si ho fem, tot haurà estat possible.