Cercador
1.600 dC - L’arrogància dels murs
Un relat de: Jordi Piqueras- Compartir:
Mireu-me bé. No perdeu detall. Aprofiteu-vos d’aquesta sort que avui teniu de ser amb mi. De ser-hi amb qui voldríeu ser tots vosaltres.
Vosaltres, que només coneixeu l’escalfor de les fogueres feréstegues al carrer, no la d'una llar amable. Vosaltres, que només gaudiu del que us dona la bruta terra que trepitgeu. Vosaltres, a qui Déu ha girat l’esquena.
Mireu-me bé us dic. Ho tinc tot, fins allò que us és totalment desconegut.
Avui us permeto que camineu per les meves estances, que són tantes i tan engalanades que us faran pensar que el paradís deu ser així. Que les vostres petites i infectes cases on malviviu són, efectivament, l’infern.
Vosaltres: homes, dones i petites criatures que us abraceu per sentir escalfor. Que us apropeu a cau d’orella per dir-vos «t’estimo». I sovint se us escolta, fora murs, riure. I tot i així, us sentiu feliços.
Però a mi, tant me fa tot això vostre. Jo ja tinc tot per mi. I no em cal compartir-ho. Només per a mi, sempre. Aquesta és la meva felicitat.
Vosaltres, que només coneixeu l’escalfor de les fogueres feréstegues al carrer, no la d'una llar amable. Vosaltres, que només gaudiu del que us dona la bruta terra que trepitgeu. Vosaltres, a qui Déu ha girat l’esquena.
Mireu-me bé us dic. Ho tinc tot, fins allò que us és totalment desconegut.
Avui us permeto que camineu per les meves estances, que són tantes i tan engalanades que us faran pensar que el paradís deu ser així. Que les vostres petites i infectes cases on malviviu són, efectivament, l’infern.
Vosaltres: homes, dones i petites criatures que us abraceu per sentir escalfor. Que us apropeu a cau d’orella per dir-vos «t’estimo». I sovint se us escolta, fora murs, riure. I tot i així, us sentiu feliços.
Però a mi, tant me fa tot això vostre. Jo ja tinc tot per mi. I no em cal compartir-ho. Només per a mi, sempre. Aquesta és la meva felicitat.
