Cercador
1.200 dC – L’escriptor obedient
Un relat de: Jordi Piqueras- Compartir:
Escriure. Vet aquí la missió que tinc encomanada: representar fidelment els textos més antics perquè pervisquin.
I tot, per què? Són irrefutables les paraules dels vells pergamins? Algú s’ho planteja al llegir-les? M’ho plantejo jo?
Per les nits, els símbols dibuixats amb paciència i pulcritud prenen formes animades a la meva ment. Les lletres es barregen com una dansa que composa finalment altres frases, els significats que jo voldria donar.
I si demà, els dibuixos i les paraules que tracés fossin els que dictés el meu esperit i no la rèplica d’allò encomanat? Voleu saber què succeiria? Res, absolutament res.
Em corregeixo: sí que seria transcendent. I no ho sabria ningú. Les meves paraules restaran sàvies per a la posteritat. Potser en un futur llunyà, algú transcriuria els textos deslluïts pel pas dels anys. Aquest nou estudiós farà una llarga inspiració i donarà gràcies al seu déu per la grandiositat i pretèrita saviesa.
Mentrestant, seguiré perpetuant els antics coneixedors de les seves veritats.
I tot, per què? Són irrefutables les paraules dels vells pergamins? Algú s’ho planteja al llegir-les? M’ho plantejo jo?
Per les nits, els símbols dibuixats amb paciència i pulcritud prenen formes animades a la meva ment. Les lletres es barregen com una dansa que composa finalment altres frases, els significats que jo voldria donar.
I si demà, els dibuixos i les paraules que tracés fossin els que dictés el meu esperit i no la rèplica d’allò encomanat? Voleu saber què succeiria? Res, absolutament res.
Em corregeixo: sí que seria transcendent. I no ho sabria ningú. Les meves paraules restaran sàvies per a la posteritat. Potser en un futur llunyà, algú transcriuria els textos deslluïts pel pas dels anys. Aquest nou estudiós farà una llarga inspiració i donarà gràcies al seu déu per la grandiositat i pretèrita saviesa.
Mentrestant, seguiré perpetuant els antics coneixedors de les seves veritats.
