Cercador
21/11/06
Un relat de: EmelkinA vegades les paraules
es trenquen als llavis
i cauen
com pluja
àcida
al
cor.
A vegades els silencis
es masteguen entre
mirades.
...
Mirades
de gel
que es van fonent
entre metàfores
que fugen
del vent
fugaç.
A vegades la veritat
forma llàgrimes
sobre versos
del nostre
poema
nu.
La síncope
-segon a segon-
dels nostres batecs
-sincronitzats-
mulla
-com el temps-
els llavis
-ja molls -
de síl·labes
-retallades-
d'infinita ardor.
La lluna crema
rere els núvols.
El parc dissimula,
amb la seva presencia,
que ja no hi és.
Comentaris
-
Hola Gerard[Ofensiu]gypsy | 11-01-2007 | Valoració: 10
poema bell i incisiu amb els mots justos i brillants com estels.
Sembla una història d'algú que ja no hi és.
Les relacions entre les persones són o les fem, no ho sé, complicades. Potser tot el que afecta a les emocions hauria de ser més senzill i fàcil.
Petons (martini boy), quins temps aquells, i com vaig a arribar a riure.
Feliç de tornar-te a veure "en actiu".
Et segueixo.
gypsy
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
185745 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73